14.4.08

El filòsof i el capgròs

My fundamental perspective is naturalism, the idea that philosophical investigations are not superior to, or prior to, investigations in the natural sciences, but in partnership with those truth-seeking enterprises, and that the job for philosophers here is to clarify and unify the often warring perspectives into a single vision of the universe.
.
Daniel Dennet. Freedom evolves
.
Titànica tasca la que Dennet reserva al filòsof. Jo, home de més baixes ambicions, reservaria als més dotats d'entre els meus col·legues la tasca de carificar, deixant que unió en mans de teòlegs i gent de més altes mirades. Contra el que molts prediquen i alguns creuen, el progrés científic no redueix la nostra ignorància sinó que evidencia la seva descomunal dimensió i és així que la tasca del filòsof ha de ser la de no deixar-nos passar per conegut allò que en realitat desconeixem. Que en la tasca del filòsof propòsits tals com el d'esclarir i el d'enfosquir prenguin caràcter de sinonímia no deixa de ser evidència de la particularitat de la seva autèntica tasca. Si el filòsof ha vingut al món a desil·lusionar el personal, caldrà deixar clar que tampoc ell es permet una vida d'il·lusions. Podem defensar amb Kierkegaard que qui no ha comprès ni ha unificat el sistema, de cap manera pot passar per filòsof. "En cas que hi hagi un sistema i en cas que aquest estigui arrodonit: ja en té prou el seu dèbil cervell amb la tasca d'imaginar la prodigiosa closca de que ha de disposar algú a la nostra època per contenir un projecte tant descomunal". Podem assegurar que a aquest despertar l'acompanya indefectiblement la mort de la filosofia o creure, en canvi, que aquesta sobreviu mentre combat en favor de la vetlla i que és possible, per tant, tornar a ser socràtics.
.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Hi ha darrera d'aquest neo-naturalisme un dogmatisme totalitari que em sembla molt perillós. És dogmàtic perquè es nega a considerar la possibilitat de que el Tot no sigui uniforme i postula la seva homogeneitat noètica. És totalitari pel menyspreu absolut de qualsevol crítica.
Però el problema continua sent el que era en temps d'Aristòtil: Hi ha alguna racionalitat específica en les coses humanes?
Si la resposta fora afirmativa (possibilitat que, repeteixo, aquesta gent es nega a considerar), llavors l'homegeització del Tot seria poc científica, perquè ens impediria recollir la pluralitat efectiva del que hi ha al món.
Per la meva part, quan la gent es mesuri el seu nivell hormonal per a saber si està o no enamorat, començaré a creure en el naturalisme. Mentre tant reconec que no em sentiria molt feliç si la meva dona em digués que m'estima amb una densitat a la sang de "x" hormones per milímetre cúbic.