1.3.08

Votar i no votar

Per tal que algú et pugui decebre cal que n'esperéssis alguna cosa, així que seria estúpid que jo digués que el PP o el PSOE m'han decebut. Suposo que el mateix passa amb molts catalans que aquests dies contesten les enquestes als diaris declarant-se decebuts. Així que no val a dir o, com a mínim, a mi no em val que diguin que precisament per això cal votar en clau catalana. Ho dic perquè van apareixent articles dels nostres intel·lectuals, patriotes engagés, amb clares mostres de preocupació per la possible passivitat dels electors catalanistes. I comencen a dir que l'abstenció no arregla res, que al final els vots en blanc seràn testimonials i que tot el que no sigui votar els seus és votar els altres cosa que, es dóna per suposat, és molt dolenta per a nosaltres. És veritat que l'abstenció no arregla res, com evidentment tampoc ho arregla el vot. Com és veritat que els vots seràn testimonials, perquè els vots en una democràcia de masses no poden ser res més que testimonials. Per això, sobretot, el que no val és dir que no podem quedar-nos a casa pensant que si tothom fés el mateix els polítics reaccionarien i les coses anirien a millor i al nostre país la pluja aprendria a ploure. I no val cridar al realisme per fomanetar el vot, dient que l'abstenció singular és irreconeixible i la massiva és il·lusoria, perquè la primera postura realista és que el valor d'un vot és negligible i que si no fós perquè quan algú vota ho fa amb la il·lusió que triant ell tria per tots o per uns quants, el dia de les eleccions ningú sortiria de casa.
.