3.3.08

Tipus purs

Esas ambigüedades, redundancias y deficiencias recuerdan las que el doctor Franz Kuhn atribuye a cierta enciclopedia china que se titula Emporio celestial de conocimientos benévolos. En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluidos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas.
.
Jorge Luís Borges. El idioma analítico de John Wilkins
.
La possibiltat que l'elector no se senti identificat en cap de les diverses tipologies aquí presentades (els que no votaràn, els escèptics, els conservadors i els lliures) és tan més plausible com menys distinta és cadascuna de totes les altres. La més que probable possibilitat que un escèptic no voti, per exemple, encara que no es tracti aquí de negar qualsevol possible exageració que resulti útil com a element endreçador. Però sobretot, la impossibilitat ontològica d'un elector dels aquí dits lliures; "que analitza en cada cas la situació concreta sense prejudicis ni lligams sentimentals i decideix d'una forma conscient i racional". I no precisament perquè la raó i la consciència siguin estranyes a l'elector, sinó perquè només té sentit parlar d'electors quan aquestes es pressuposen. La impossibilitat, això sí, que hi hagi electors (ni simples vianants) sense prejudicis ni lligams sentimentals, i fins i tot la conveniència que això segueixi igual, fan que parlar d'electors lliures sigui o bé tautològic o bé falaç, però que mai pugui ser distintiu. Sempre seràn animals incolosos en aquesta classificació, idea que aguanta el sistema i que fa que no estigui de més recordar-la de tant en tant.
.