27.3.08

Roth i Wolfe

Un breu comentari a aquestes dues entrevistes a dos dels més grans escriptors nord-americans que encara belluguen: Philip Roth i Tom Wolfe.

Comparteixen una curiosa preocupació sobre el futur de la literatura que, en la meva rutina de lectures actual, em recorda a aquells que, limitats com tots, no podent veure el futur de la història neguen que existeixi alguna cosa gaire diferent d'aquesta. Fins ara ho havia considerat manca d'imaginació, però que pel poc que n'he llegit sembla evident que el diagnòstic és insuficient i que caldrà replantejar-lo seriosament.

Curiosa és també la relació de Wolfe amb el seu famós vestit blanc, forjador de personalitat i que demostra que això de ser escriptor, com això de ser filòsof, pot ser encara alguna cosa més que una manera de guanyar-se la vida; una manera de viure.
.

1 comentari:

B.Costa ha dit...

La veritat és que potser tenen raó.

Quan busques coses bones d'escriptors actuals costa, però és que els altres ja han estat garbellats pel pas del temps oi? Jo ja fa dies que vaig decidir que el temps que destino a llegir novel·la només llegeixo coses que ja se amb antelació que són bones, per això en Harold Bloom és un bon conseller.
Bon bloc!