6.3.08

Resulta que la cosa va de drets

Em sembla que ja estic una mica més informat. Resulta que tot això de Bologna és una qüestió de gran profunditat teòrica i és en aquest camp, i ja no en el de les incomoditats pràctiques i en les crítiques a la manca d'educació, on a partir d'ara ho intentaré resoldre. Jo solet, no pateixin que no els molestaré. Però els explico una mica l'esquema a partir del qual sembla ser que s'ha construït la Setmana de la Lluita, per si mai els pogués interessar. Sortia jo aquesta tarda d'una frustrada classe, amb cara de frustrat alumne, quan un company, amb cara de no-frustrat alumne, que participava a una no-frustrada assemblea, m'ha vingut a explicar el perquè de tot plegat. M'ha dit que era normal que m'enfadés perquè es trepitjaven els meus drets individuals, però que si jo ara estava en una universitat com aquesta és perquè molta gent abans que jo havia renunciat als seus drets individuals en defensa dels drets col·lectius. Admetré que gratuïtament dóno per suposat que aquesta explicació no té sentit ni s'ajusta a cap veritat històrica sinó que, a més, em sembla que si és lògic parlar de drets col·lectius és quan es parla dels drets (individuals) dels membres d'un col·lectiu i, per tant, reconec que tota oposició entre uns i altres em sembla sospitosa de fal·laç. No sé en quina mesura, si és que en alguna, és vàlida aquesta meva posició conciliadora, però em confesso content d'haver retrobat en aquesta cosa que fan a la meva Universitat una vella discusió que, segurament per deixadesa, feia temps que havia donat per resolta.
.