9.3.08

Isaías Carrasco

Si considerem que els propòsits d'Eta es limiten a un simple "interferir en la normalitat", potser seria hora de ser prou homes per reconèixer que aquesta batalla l'hem perduda. Encara més, que és imprescindible perdre-la perquè, fins una definitiva desaparició del terrorisme, la victòria passa per incorporar els assassinats d'Eta dins la normalitat. Per no fer aquest pas cap a aquesta estranya victòria, crec que hem de ser especialment curosos, ja no per mantenir el terrorisme lluny del quotidià esdevenir-se, sinó per controlar la manera com aquest assassinat modifica la normalitat de la nostra mirada. Crec que es tracta principalment de negar-se al joc de pensar en abstracte, on tot subjecte quedi subeditat al progrés objectiu de la història del poble vasc. D'aquí que afirmar que Eta atempta contra el PSOE o que Eta mata la campanya sigui rendir-se a la llengua etarra. Aquesta sí que és una batalla que es pot guanyar contra el teorrisme, d'aquí que el record del nom propi sigui probablement la millor resistència que la normalitat pot presentar al terror.
.

1 comentari:

rA ha dit...

Interessant reflexio. Pero com es pot ignorar ETA sense menystenir la gravetat d'un acte terrorista? Es una impossibilitat politica...