4.3.08

Cremeu la Universitat

L'extrema forma de poder és la de Tots contra Un, l'extrema forma de violència és la d'Un contra Tots. Afirmar, com es fa sovint, que una minoria petita i desarmada ha aconseguit amb èxit i mitjançant la violència -cridant o promovent un escàndol- interrompre classes on una aclaparant majoria havia decidit que continuéssin, és per això desorientador. (En un cas recent va succeïr a una universitat alemanya, entre diversos centenars d'estudiants hi va haver un únic disident que va poder reivindicar aquesta estranya victòria.) El que succeeix en realitat en aquests casos és molt més seriós: la majoria es nega clarament a emprar el seu poder i a imposar-se als que interrompen; el procés acadèmic es trenca perquè ningú desitja alçar més que un dit a favor de l'status quo.
.
Hannah Arendt. Sobre la violència
.
Setmana de lluita. I l'accés a la facultat queda impossibilitat fins que els nens van a fer la migdiada. Esquirol fill de puta qui pregunti si pot entrar a classe. Són aquests nens que han convertit l'aula d'estudi en un menjador popular, els mateixos que fumen porros a passadissos on no és permès fumar, que deuen ser els mateixos que subratllen els llibres de la biblioteca, com si algú busqués a un llibre de Kant les seves aportacions, com si a algú interessés saber què consideren important els de l'Okupa i resiste. Els mateixos que organitzen estúpides performances davant unes classes on la majoria intenta escoltar i els mateixos que davant la Biblioteca hi fan concerts sense considerar, ni tansols com a mera hipòtesi, que algú pugui preferir l'estudi silenciós als seus crits i els seus bongos.
Aquests són els que volen salvar la Universitat de la privatització, del pla Bologna i d'algunes altres coses que afortunadament he aconseguit oblidar. I a aquests els dic que si de debò volen salvar-la el millor que poden fer és calar-hi foc, perquè la Universitat és millor cremada que a les seves brutes mans.
.

1 comentari:

Tals ha dit...

Esquirol, torna al bosc! jajaja sempre pots aprofitar les seves hores de vaga (li diuen així perquè els únics "vagos" són ells) i passar-les a la biblioteca, menys quan tenen la gran idea de muntar-te una conferència i/o moment lúdic, festiu i sorollós a la porta. Es veu que ja no tenen prou amb la gespa (mira que la performance de les creus a la gespa estava treballada eh!). Ja saps, sempre et pots consolar pensant que Bolonya els esclafarà a tots sota muntanyes de treballs per fer i s'adonaran de tot el temps que han desaprofitat les últimes classes magistrals que els quedaven. Un petó i alegria, home, que només és fins dijous!