12.2.08

Salvar la llibertat, salvar-nos del liberalisme

Estic disposat a sacrificar part de la meva llibertat, o tota ella, per evitar la desigualtat rampant o l'extensió de la misèria. Ho faig de bona gana i lliurement, però tingui's en compte que al fer-ho em desprenc de la llibertat en pro de la justícia, de la igualtat o d'amor envers els proïsme. He de sentir-me culpable, i amb raó, si en determinades circumstàncies no estic disposat a realitzar aquest sacrifici. Però un sacrifici no comporta un augment del que es sacrifica (és a dir, la llibertat) per molt gran que sigui la seva necessitat moral o el que la compensi. Cada cosa és el què és: la llibertat és llibertat, i no igualtat, equitat, justícia, cultura, felicitat humana o una consciència tranquila.

Isaiah Berlin. Dos conceptes de llibertat

Veig que Francesc-Marc Álvaro fa un intent de salvar Isaiah Berlin de les llargues urpes de la dreta i ho celebro entusiaste com sempre que algú creu necessari salvar la llibertat de les seves manipulacions polítiques. Però una tasca molt més radical, molt més difícil i molt més necessaria serà la de salvar els pensadors liberals del pes de l'etiqueta de liberals. Ara que es diu liberal a qualsevol que s'afirma disposat a jugar-se la vida per no treure's les sabates abans de pujar a l'avió, és més convenient que mai el pensament d'algú que decideix posar la llibertat on toca.
.