2.2.08

Remember, remember...

Garton Ash segueix anunciant-se liberal i, com a tal, es mostra decididament disposat a pagar seguretat per comprar un poc més llibertat. Presentar l'Stasi com l'horitzó possible de les polítiques de seguretat que critica juga a favor del to reivindicatiu de l'article, però em sembla el preu que paga és més alt del que caldria. Quan fixa el preu de la llibertat en base a la quantitat d'informació que el govern té dels seus ciutadans, sent per tant la llibertat més barata on el govern menys informació tingui dels seus ciutadans, el raonament del liberal Garton segurament hauria de concloure allà on es nega a arribar; això és, més barata era la llibertat sota la Stasi que sota els serveis de seguretat de la Gran Bretanya perquè, evidentment, el progrés de la teconologia de les telecomunicacions per força han de deixar en ridícul els vells arxius de qualsevol servei d'informació previ. Constato que no està disposat a pagar l'alt preu de preferir la tirania soviètica a la democràcia anglesa perquè en la comparació entre el govern anglès i la Stasi hi ha alguna cosa més que la hipèrbole per ell reconeguda. Oblida que la diferència rellevant no és en la mida del fitxer sinó principalment en el seu us. Si el liberalisme pretén ser encara fidel al seu original ànim de protegir els ciutadans de la interferència arbitraria en els seus assumptes no només per part dels altres ciutadans sinó fins i tot del govern, si el liberalisme busca encara, la seguretat de l'individu davant l'incertesa de la eventuals decisions polítiques, no crec que sigui feina seva escandalitzar-se per una mida que ja diuen que és irrellevant sinó, principalment, intentar definir quins són els usos legítims que d'aquesta informació es pot fer. D'aquesta equació on llibertat i seguretat són inversament proporcionals se'n deriva la idea equivocada de que davant el conflicte cal triar entre una i altra, oblidant que no només és evident que la seguretat és la principal preocupació de qualsevol govern hagut i per haver sinó que això ha de ser així perquè cap llibertat pot sorgir allà on mana l'anarquia. Grapejant Valentí Puig, la llibertat sense Leviatán és el calaix buit del secreter.
.

1 comentari:

Pere Vilanova ha dit...

Bones,

m'acabo de fer un blog on hi penjaré textos i imatges així com els futurs concerts que vagi fent,
si vols passat'hi,

una abraçada!



Pere Vilanova


ngatif.blogspot.com