20.2.08

Projeccions humanistes

Totes aquestes coses només les veiem a les sabates del quadre, mentre la camperola es limita a portar posades les botes

Martin Heidegger. L'orígen de l'obra d'art

De tant rememorada començo a dubtar que sigui certa, però hi ha, en algún lloc, una escena on un torero i un filòsof entusiasta de la tauromaquia parlen de la passió que els uneix. El filòsof diu que el somni del torero bé ha de ser morir com a tal, desagnat al bell mig de la plaça, mentre el torero es limita a respondre que es fa el què es pot. Cal suposar que mentre faci el que pugui, el torero seguirà podent distingir amb envejable claredat entre el somni del filòsof i l'amor a la vida propia i cal suposar-ho pel fet que hi hagi, entre els qui exerceixen aquesta professió, l’estrany costum de retirar-se abans de satisfer els impulsos del toro i els somnis del filòsof. Passa amb el darrer que, en exercici de la seva condició, no es limita a constatar la realitat sinó a explicar-la, convertint-la així en l’aventura que sense la seva ploma mai hagués estat. I passa, per tant, que quan el filòsof va al circ i es constata igual entre humans, decideix prendre distància dels que l'envolten humanistitzant i, per tant, deshumanitzant, l’excitant pràctica. On el torero hi posa la sang, el teòric hi posa la lluita de l’home amb la natura, de la mateixa manera que on Messi hi posa el regat jo asseguro que el futbol ben jugat és com un ballet, encara que només ho faci per justificar la meva afició davant els que pensen que més humà que córrer darrera una pilota és fer saltirons amb malles i tutú. En l'humanista que projecta les seves excuses en l'espectacle de masses, malgrat contrari a participants i espectadors, hi ha una obscenitat semblant a la del Heidegger que pretén fer parlar als morts per justificar la seva visió de l'obra d'art.