19.2.08

Podria ser vostè

La démocratie supporte mal la grandeur dont elle a pourtant, comme toute société, besoin. Sans grands hommes, pas de société! Pas de créateurs, pas d’entrepreneurs, pas de dirigeants! Pas de capitaine pour tenir la barre! Pas d’artiste ni d’industriel! Sans hommes et femmes d’exception, aucune vue de l’avenir! La négation de la grandeur et de l’inégalité plongerait la société dans le nihilisme.

Robert Redeker

Darrera la simplesa ja no de l’eslògan, sinó del discurs polític, s’hi amaga la mateixa lògica que rera l’èxit de programes com Operación Triunfo, Gran Hermano i els seus descendents, la lògica de les masses on, en paraules d’Sloterdijk, “l’objecte d’idolatria no es busca en un pla vertical; pot trobar-se vis a vis a la mateixa alçada”. Gairebé diriem que més que poder, exigeix ser trobat així i que la quantitat de freaks que se’ns ensenyen com a candidats fallits no fan més que refermar l'espectador en una narcisita sensació de superioritat a la mitjana aproximant-lo, practicament equiparant-lo, amb el finalment exitós. Que aquesta recerca de l’autoidolatria del ciutadà sigui imprescindible per mantenir la consciència democràtica d’un país on "tothom pot ser President", fa que la falsedat d’aquesta premisa es dissimuli amb un President el més semblant possible a tothom; el més igual de tots. Essent aquesta (falsa?) proximitat condició necessaria de l’èxit social, no és difícil veure com les paraules de Thomas Mann l’any 1939, quan va dir que “els alemanys són un poble que idolatra la falta deformació i la barbàrie” no són en absolut alienes a la dinàmica de la democràcia de masses actual, presentant en tota la seva tràgica dimensió el fet que, efectivament, cada societat té els polítics que mereix.