3.2.08

Les polèmiques normes del parc humà

Avorrit, aquesta tarda he decidit practicar una fugida per elevació dedicat a la relectura de "Normas para el parque humano" de Peter Sloterdijk. Hi buscava l'anunciada polèmica i he vingut aquí a confessar el meu fracàs. Em veig obligat a reconèixer que tampoc avui he sabut trobar-la, a no ser, i ja podria ser, que la polèmica sigui en realitat la desacomplexada exhibició de l'evidència.

Tan aviat com s'han desenvolupat positivament uns poders sapiencials en un camp concret els homes ofereixen una mala imatge si -com en els temps d'una incapacitat anterior- pretenen deixar que actui al seu lloc una potència superior, bé sigui Déu, la casualitat o els demés.

Confrontant-nos a la possibilitat d'una reforma genètica, Sloterdijk no fa més que recordar l'inevitable posicionament moral que acompanya tota nova capacitat tècnica i tot nou "poder sapiencial". Però no hi ha en aquest llibre una prescripció moral que ens porti més enllà de la simple i lúcida confrontació amb el fracàs de la voluntat domesticadora de l'humanisme i el camp que obre la possiblitat de la manipulació genètica. D'aquí que el caràcter polèmic del llibre sigui, de fet, comprensible en aquells lectors que encara aspiren a que la ètica els eviti haver de mirar el món de cara, però no per als qui es veuen empesos a la reflexió ètica degut a la incertesa que acompanya la vista d'un món sempre nou i obert a múltiples accions possibles.
.