21.2.08

La fi del pacifista

El dia que Julien Freund defensava la seva tesi, dirigida per Raymond Aron i posteriorment publicada sota el títol "L’essence du politique", entre els membres del tribunal hi havia Jean Hyppolite que havia rebutjat dirigir la seva tesi, on es defensava que el camp de l’acció política el delimita la presència de l’enemic o, dit d’una altra manera, que on no hi ha enemic no hi ha política, sota el pretext de ser marxista i pacifista. Ja cap al final de l’acte, el professor Hyppolite va dir que si Julen Freund tenia raó i l’essència de la política és [seguint la tesi de Carl Schmitt a "El concepte d’allò polític"] la relació amic-enemic, a ell no li quedava més remei que retirar-se [com el Càndid de Voltaire] a cuidar el seu jardí. Així va anar, més o menys la resposta de Freund: "crec que vostè està a punt de cometre un error si pensa, com tots els pacifistes, que és només vostè qui designa els seus enemics quan, en realitat, són ells qui el designen a vostè i li impedirien fins i tot dedicar-se a cuidar del seu jardí". "Així no em queda altre remeique suicidar-me", va concloure el pacifista professor Hypolite.
.