22.2.08

La coherència de De Carreras

Dues coses a dir sobre l'article del professor De Carreras. La primera sobre la priorització absoluta que fa de la legalitat internacional, posant-la per sobre de l'eventual defensa dels drets humans. Cal dir que és una postura indubtablement coherent i que es defensa amb una gran lògica recordant que no hi ha res semblant al dret natural que existeixi al marge de la llei. Aquesta aposta és envejablement coherent i molt còmoda, però que obvia el preu que s'ha de pagar per mantenir-la. A la pràctica aquest amagar-se darrera la legislació exigeix excusar les més grans atrocitats i genocidis en nom d'un principi d'intangibilitat de les fronteres que no només és un principi moralment inacceptable sinó que, ho ha de saber el professor molt millor que jo, ja no és el principi bàsic del dret internacional. Diu que "qui invoca una justicia abstracta contra la justicia legal està subvertint el dret i propiciant la més absouta arbitrarietat". Qui no invoca una justicia abstracta contra la justícia legal és incapaç de modificar la llei i propicia el manteniment de la més absoluta arbitrarietat perquè es veu incapacitat per lluitar contra la llei del més fort. És també aquest un plantejament molt coherent per defensar una legalitat internacional que més poc legítima serà com més funcional es vulgui.
La segona qüestió és sobre la gramàtica de la retirada d'Irak. El senyor Moratinos, y De Carreras amb ell, diu que van retirar les tropes per ser una intervenció contraria al dret internacional. Això vol dir, evidentment, que les tropes només podien entrar a l'Irak atemptant contra el dret internacional. I això no amaga el fet que, fos o no legal, fos o no convenient i fos o no legítima la intervenció militar a l'Irak, retirar les tropes com es va fer era una decisió irresponsable, covarda i moralment reprobable perquè defugia les responsabilitats que l'anterior govern d'Espanya, democràticament legitimat, havia adquirit amb el poble irakià. La coherència no és un valor que mereixi cega reverència. Sovint és només una excusa per qui no vol assumir els efectes dels seus actes o posicionaments.
.