11.2.08

Gartonians del món

Així acaba l’article de Garton Ash que ahir diumenge publicava El País:

Els demés, els que no som nord-americans, no tenim vot, per suposat. Que expressem les nostres preferències influeix en el resultat tan poc com dir que preferim que Brasil guanyi el Mundial. Per a nosaltres, això és, per dir-ho així, participació sense representació. I, malgrat això, estem molt més interessats en aquestes eleccions que en la majoria de les nostres, per no parlar de les dels nostres veïns. Ens agrada més veure els quarts de final de la Copa del Món que jugar nosaltres mateixos al nostre equip local. Però suposem que poguéssim votar en una elecció així de llunyana, però que fos possible seguir gràcies als mitjans globalitzats. Suposem que no fóssin les eleccions per a president d’un altre país, sinó per dirigir les Nacions Unides, el Banc Mundial o l’FMI. Quina diferència, veritat?, entre aquesta passió mundial per l’elecció del Govern d’un sol país i la falta quasi total, a qualsevol país, d’interès popular per la construcció d’un Govern mundial. Quan arribarà aquest dia...

Així acaba, amb una pregunta que assenyala un doble pressupòsit. El primer, que el dia de l’interès popular en la construcció d’un Govern Mundial arribarà. El segon, que aquest Govern és desitjable. El primer no deixa de ser una il·lusió molt extesa, quan la cessió de sobirania de tradicionals Estats-nació com els europeus s’interpreta com l’anunci de la seva desaparició, passant per alt o menystenint la importància de fets tals com que, si el 1945, les Nacions Unides no tenien més de 45 membres i el 1962, després de la descolonització, en tenia 126, actualment són 192 les nacions representades a la ONU. La necessitat de donar resposta a l’imperatiu ètic que la globalització política presenta (solucions globals per a problemes globals) no sembla suficient per concloure que la construcció d’un Govern Mundial sigui la única via de reacció i, per tant, necessaria. Sobretot quan, degut a les seves dimensions, aquest Govern presentaria dèficits democràtics més greus encara que els que estàn motivant la desaparició de grans estats-nació i que difícilment permetrien presentar-lo davant els seus súbdits, ciutadans del món, com el millor i més democràticament legítim dels règims possibles.