26.2.08

Fart de Finlàndia

Aquest magnífic article de Gregorio Luri, on es posa de manifest que la política ni consisteix ni pot consistir en l’aplicació d’un model únic i universal teòricament determinat. Constatar només que “el vici de convertir l’experiència aliena en norma pròpia” no només “forma part de la nostra història” sinó que és l’eix principal d’un tipus de pensament que creu que la política caduca el dia que els homes haguem estat capaços de trobar finalment el model ideal de vida social, les institucions ideals que la regeixen i la teoria de la justícia perfecta, que garanteixen el perfecte equilibri de la convivència en comunitat. Molt s’ha dit sobre les anades i vingudes de la política, sobre la seva mort, el seu resorgiment i la seva possible canonització. Queda només recordar que en la inviabilitat, en la impossibilitat, del copy paste hi recau no només la garantia de la seva supervivència sinó la importància i la dificultat del seu exercici i, per tant, la necessitat que tota societat té d’una bona classe política.

.