8.2.08

El "cura párroco" i Savater

Esto no se toca/ quita/ con esto no se juega/ dale/ esto no se toca/ quita/ con esto no se juega/ dale

Cançó de l’anunci d’Ikea

Entranyable batalla la que emprèn Savater contra imaginaris científics de palla, construits a imatge i semblança de dues frases de Watson el de Watson i Crick, que ens presenta rendits davant la geladora ciència havent perdut tot impuls ètic. Com entranyable és l'intent de salvar el filòsof Michael Sandel de l'atac d'Arcadi Espada, que l'havia definit com a "cura pàrroco". És una llàstima que en la batalla Savater no dediqui un cert temps a l'exercici professional intentant traduïr al lógos el mític llenguatge del "cura párroco" Sandel. És cert que no podem esperar, i això ho sabia molt bé Aristòtil, una argumentació que es no fonamenti en algún prejudici no argumentat, però quan es pretén construir un raonament ètic vàlid per a qualsevol societat que no estigui dirigida per l'ortodoxia eclesiàstica, no es pot fer fonamentant-la en prejudicis que siguin exclusivament compartits per fidels. D'aquí que no deixi de ser curiós que Sandel defensi que la seva argumentació és vàlida fins i tot per heretges quan no renuncia a basar-la en idees inevitablement coixes quan es presenten sense el suport de la divinitat. Idees com la de "celebració del do", des de la qual pretén reflexionar sobre el perfeccionament dels atletes o la sel·lecció de determinades característiques genètiques dels fills. És molt noble que Sandel pretengui salvar la "ètica del do" i és fins i tot possible que això li serveixi per guanyar punts davant el Suprem Tribunal, però seria estúpid que els incrèduls humanistes entre els que se situa Savater també acabéssin reduïnt la ètica a un intent per salvar Déu.

1 comentari:

Daniel Gamper ha dit...

Estimat Sr. Caballero,
disposem de poc espai, ja ho sé, però això no ens eximeix de ser equànimes, si és que és d'això del que es tracta, esclar.
Què és un prejudici? Cal preguntar-s'ho, no fos cas que creure que està bé fer tot allò que es pot fer fos també un prejudici.
La indignació moral, per exemple, és un prejudici? O la regla d'or? O respectar-nos a nosaltres mateixos i mirar de treure el màxim profit de les nostres potencialitats? Pot explicar això de manera argumentativa?
Què no hem de fer? Té sentit que ens ho preguntem? Vostè mateix.
Salvar Déu, diu? No. Salvar-nos nosaltres. D'això es tracta. Salvar-nos de convertir-nos, a través de les properes generacions, en allò que no podem desitjar.
Per acabar, el liberalisme està bé, és molt potent i permet lluir-se d'allò més a l'hora de portar la contra a tots els que creuen que hi ha d'haver algunes limitacions al que es pot fer. Però els liberals pressuposaven que la gent ja coneixia aquests límits, que no hi havia possibilitats inconcebibles. Per això ho eren de liberals. Ara, encara val la pena ser-ho, però jugar a tornar totes les pilotes no és un esport "fair". No ho és perquè al cap i a la fi no estem parlant d'experiments mentals, sinó de l'aquí i ara, on, com molt bé sap, no tot val.
Fins aviat.