4.1.08

Petites nacions, grans mites

Els estats tradicionals a l'estil europeu són massa petits per la seguretat, el comerç i la comunicació i massa grans per l'autogovern democràtic.

Josep M. Colomer. Grandes imperios, pequeñas naciones

Ni tan sols en les més petites de les nacions hem d'esperar que el nucli d'unió entre els seus ciutadans i l'enfortiment de la democràcia que se'n deriva pugui ser fonamentat en el paper homogeneïtzador dels vincles ètnics o culturals. Per molt petita que pugui ser una nació, encara que fos de la mida d'una ciutat com Barcelona, d'un poblet qualsevol del Pirineu o d'una familia com la meva, una nació europea del segle XXI només pot aspirar a fonamentar la seva cohesió civil en aquestes qüestions si es mostra disposada a assumir els costos d'una neteja de les mateixes característiques. Això no impedeix que hi hagi, malgré tout, nexes d'unió que enforteixin la convivència democràtica de la societat (superant els dèficits democràtics que propicia el funcionament dels grans estats on no sempre el xoc d'interessos de les comunitats que els conformen són i/o poden ser compatibilitzats) i que vagin més enllà d'una proximitat geogràfica dels poders polítics que poc sovint es tradueix en proximitat æfectiva. Hi ha, per exemple i per mirar-nos un poc el llombrígol, la possible força cohesionadora d'una llengua compartida com a condició necessaria per l'ús de la raó pública reforci els lligams socials. La llengua i la mitologia contractualista que se'n deriva, per tant, perquè en el fons aquesta mitologia sembla ser l'única molla que ens fa saltar regularment del sofà a les urnes per justificar l'existència d'un "nosaltres" anterior i independent de la nostra legitimació.
.