22.1.08

El cinisme de Duran

"A Catalunya se'ns respecta menys que abans, això s'ha d'acabar". Quedant reduïda Catalunya, nostra pàtria, a simple complement d'aquells que a l'escola en dèiem de lloc, hauriem de preguntar-nos a qui és que, a Catalunya, es respecta menys que abans. No sent la frase "A Catalunya se'ns respecta menys que abans" igual a la frase "Als catalans se'ns respecta menys que abans" i sent totes dues al mateix temps molt diferents a afirmar que "A Catalunya se la respecta menys que abans", sembla que el que en realitat preocupa al senyor Duran és el respecte que es té a la seva formació que, sent generosos, anomenarem CiU. Les expectatives que transmet l'eslògan són d'allò més sorprenents, sent com sembla ser un eslògan pensat per no perdre els convergents amb orgull (oxímoron o no) i amb el qual difícilment es pot aspirar no ja a millorar resultats sinó simplement a no perdre-hi bous i esquelles. Asipració que el propi Duran deixa molt clara en la seva entrevista amb Guillem Carol;

- Si després de tot el que ha passat a Catalunya, Convergència tragués 10 diputats o menys seria un fracàs per la federació?
- No, no. Perquè si Convergència en treu 10 i Unió en treu 6 vol dir que junts en sumem 16...

- Ara és vostè l’irònic. Em referia a Convergència i Unió.
- Fracàs no. Deu diputats, segons com, poden ser més útils per Catalunya si som decisius en les decisions que si en tenim setze i no ho són. Per tant, el fracàs sempre és en relació a la utilitat d’aquestes diputats. Però bé: d’entrada aspirem a tenir-ne més de 10.

Aquest no és l'únic eslògan dolent, ni tan sols el pitjor; tots els eslògans de la campanya (o el que sigui que fan ara) són lamentables, incapaços no només d'assenyalar una cosa semblant a una idea sinó fins i tot de despertar la més petita i primària de les emocions a qualsevol persona que no pateixi un greu transtorn de personalitat. Aquest "però" que ara ve, per exemple: "La gent no se'n va del seu país per ganes sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom". La tria és sempre difícil quan hi ha pateres i fam, però quan es vol triar tot i no es vol renunciar al sempre temptador joc de la superioritat moral al mateix temps que es pretén sobrevolar la buidor política dels Papers per a tothom, sense quedar com un autèntic cínic, com un cretí disposat a deixar morir de gana mig món per no viure massa atapeït al seu trosset de Paradís.
Només per acabar; aquest "ens hem equivocat! S'han de recuperar valors com el respecte, l'esforç, l'autoritat, el mèrit, la disciplina... a la familia, a l'escola i a la societat". Si reconèixer errors pot ser una estratègia arriscada però és sovint el més convenient que poden fer partits que governen, que la oposició assumeixi gratuïtament com a propis errors que hauria d'intentar delegar sempre en el govern adversari no deixa de ser una manera curiosa de presentar-se com a altrenativa. Amb la seva incapacitat per saber on posar el cinisme, el candidat Duran demostra allò que deia la meva professora de Química, encantadora senyora; el sentit comú és el menys comú de tots els sentits.
.