5.1.08

Dret a vot

Una norma pot pretendre ser valuosa només si tots els que se'n poden veure afectats han trobat (o podrien trobar), com a "participants d'un discurs pràctic", un acord sobre la validesa d'aquesta norma.

Jürgen Habermas

Una societat on hi trobem diverses tradicions culturals de les que se'n deriven, per tant, diverses concepcions del bé i la bona vida que no tenen perquè ser incompatibles o enfrontades sinó simplement incommensurables (com dèiem de l'amor i l'amistat en relació al diner) no pot buscar el sentiment d'unitat política en cap d'aquestes determinades tradicions. L'accés a la raó pública, allà on no es pot pretendre trobar una entesa sobre les concepcions de la vida bona sinó pactes per la seva coexistència, es mostra per tant com al pilar imprescindible d'integració social. Evitar que les normes bàsiques de convivència cívica puguin ser fetes d'esquenes o en contra d'una determinada concepció del bé que no entri en conflicte ni amb les garanties de la raó pública ni amb el sistema mateix de regeneració democràtica (que no pretengui, dit finament, arrasar amb tot un cop assolit l'èxit) exigeix l'expansió del dret a vot a tots els ciutadans que sota aquesta normativa hauran de conviure. La lògica avaluativa imposa que cap alumne pugui ser suspès apriori (perquè el profe em té mania) i, per tant, cal tenir en compte que els requisits per delimitar quines concepcions del bé poden ser acceptades o no dins una democràcia liberal no poden ser previs a l'argumentació pública (excepte les del piròman) sinó posteriors al debat i la confrontació de raons, de tal manera que només les normes derivades d'aquest procés argumentatiu poden reclamar la seva legitimitat per ser aplicades al conjunt de la societat.
.