4.12.07

Watson, negres, IQ i igualtat política

El bon sentit és el què millor repartit està entre tothom, doncs cadascú pensa que poseeix tant bona proporció d’aquest, que fins i tot els més descontents respecte qualsevol cosa, no acostumen a voler més del que ja tenen. En la qual cosa no és versemblant que tots s’enganyin sinó que més bé això demostra que la facultat de jutjar i distingir el veritable del fals, que és propiament el que anomenem bon sentit o raó, és naturalment igual en tots els homes; y, per tant, que la diversitat de les nostres opinions no prové de que uns siguin més raonables que altres sinó només que dirigim els nostres pensaments per camins diferents i no considerem les mateixes coses.

René Descartes. El discurs del mètode

As I would not be a slave, so I would not be a master. This expresses my idea of democracy

Lincoln

Molt interessant article de Larry Arnhart a l'imprescindible Darwinian Conservatism. Que la raó pugui estar del costat del Nobel Watson quan afirma que els negres tenen un IQ més baix que els blancs, només prèn rellevància tràgica i només es converteix en un sisme polític en la mesura en que la igualtat hagi estat universalment declarada en base a la gratuïtat del dogma. De ser així, d'estar la igualtat fonamentada en el dogma de fe, evidentment, qualsevol dada empírica que el contradigui és culpable de propers càstigs divins. Davant la múltiple i manifesta diferència existent entre els humans, cal entendre que la igualtat política només té sentit mentre no atempti contra l’evidència observacional. El negre no és igual que el blanc, com a mínim, en el color de la pell, però si negre i blanc són considerats com a iguals en tant que ciutadans no és perquè malgrat el fenotip se’ls pressuposi una mateixa intel·ligència sinó una mateixa capacitat i obligació de respondre pels seus actes i els possibles efectes que aquests tinguin en la vida social.
.

7 comentaris:

vagalume ha dit...

Pel que sé, l'IQ no depèn només dels gens, sinó també de l'ambient en què es desenvolupa l'individu: nutrició, educació, entorn familiar, etc.

És casual doncs que en general els negres tinguin un IQ inferior al dels blancs?

En el supòsit que el fet de tenir un IQ superior fos políticament rellevant, això no inclouria també aquells negres que són més espavilats que alguns blancs, alguns grocs, alguns marrons?

Quin sentit té aleshores fer una distinció racial?

Per posar un exemple proper, el jugador negre del Barça Liliam Thuram té un IQ bastant més elevat que el del seleccionador espanyol blanc Luis Aragonés, encara que aquest sigui amic de negres.


I??

vagalume ha dit...

Per cert, una recomanació que no ve a cuento i que pots passar per alt olímpicament, és obvi. Es tracta d'una peli-documental que al meu parer és força interessant: "American Zeitgeist". Potser ja l'has vista.

Independentment del grau de fiabil·litat del que s'hi diu, valoro el missatge de "al tanto amb què/qui t'identifiques".

M'agradaria saber què n'opines.


A "http://video.google.es/videoplay?docid=8883910961351786332" es pot veure en VOSE.

Tals ha dit...

Totalment d'acord amb Vagalume, l'altre dia vaig llegir un document de Cavalli-Sforza on deia que s'ha comprovat amb nens adoptats que l'ambient social marxa en gran mesura el QI, així que diguem que això seobre si els blancs o els negres són més intel·ligents pel color de la pell és una bestiesa científicament ja contrastada, em penso. Ja em sembla força trist seguir defensant com a criteri el QI quan s'han descobert coses noves com les intel·ligències múltiples i les influències de la cultura i l'entorn social en el desenvolupament intel·lectual de cada persona. Ja sé que no és la base de l'article, però crec que el tema s'està tractant amb poca racionalitat i massa recerca de l'espectacle i d'un debat dialèctic mancat d'arguments contrastats, científicament parlant.
Un petó!

ferrancab ha dit...

Vagalume,
A l'article que he linkat es diu que l'IQ no depèn només dels gens sinó també de l'entorn social i es situa la proporció d'aquests dos elements en un 50%. La veritat és que no sé d'on surt aquesta dada, però el que genèricament ve a indicar és que més o menys els gens i l'entorn tenen la mateixa influència en l'IQ. Sigui en la relació que sigui, és cert; l'IQ no depèn només de la genètica. Que els negres puguin tenir un IQ més baix que els blancs no entenc que sigui casual, vista la influència de la genètica. En el supòsit que l'IQ fós políticament rellevant em sembla evident que, sent l'IQ un atribut personal, el que es consideraria sería l'IQ individual i no la mitjana de la "raça". La distinció de "raça" (i aquest és ja un terme problemàtic en referència a l'espècie humana) té sentit científic perquè les estadístiques (segons diu l'article) indiquen que sí que hi ha una diferència en l'IQ de mitjana. O sigui, que de mitjana els negres tindrien un IQ inferior als blancs, que tindrien un IQ inferior als asiàtics i aquests inferior als jueus.
PS1: No conec l'IQ de Liliam Thuram ni de Luis Aragonés, així que m'abstindré de fer valoracions.
PS": Gràcies per la recomanació. Avui no tinc temps de mirar-lo i estaré uns dies fora així que espero mirar-lo amb calma quan torni.
Mercès per comentar

ferrancab ha dit...

Tals,
jo també. Bé, com he dit a Vagalume, que l'entorn social tingui influència en l'IQ no vol dir que només l'entorn social tingui influència en l'IQ. Per tant, la "raça" podria ser, i sembla ser, un factor rellevant en aquest sentit. És cert que quan parlem d'intel·ligència fent referència a l'IQ estem oblidant que l'IQ indica un "tipus" determinat d'intel·ligència. Per tant, no sé en quina mesura la diferència d'IQ que pugui existir vinculada a la "raça" és rellevant o no i per a què.
Bé, l'article anava en la direcció de dir que siguin quines siguin les diferències en l'IQ, la intel·ligència o etc que es puguin assenyalar en les "races", em sembla que aquestes no tindrien les implicacions que molts dels crítics a Watson i, fora ja de l'espectacle mediàtic, molts dels que es preocupen perquè la ciència pugui mostrar diferències com aquesta entre els humans en funció de sexe o raça. Potser algunes, però no servirien com a justificació de l'esclavitut ni cap d'aquestes coses si entenem el sentit d'igualtat política com jo l'entenc i com de tant en tant m'hi vaig referint.
Moltes gràcies pel comentari,
kiss de retorn

vagalume ha dit...

Efectivament, cal anar amb compte al parlar de "races"; utilitzo aquest terme per a que ens entenguem, vaja. L'ombra de Gómez Pin és allargada i sensata.

Amb la meva pregunta "És casual doncs que en general els negres tinguin un IQ inferior al dels blancs?" apuntava a una implicació política directa que sí que es podria desprendre de l'estudi, la qual em sembla que has captat però no has valorat.

És cert que l'IQ no entén de races perquè com a tals, sembla que no existeixen. Però al carrer i en la mentalitat de la gent, sí. Tornem al KKK. Sembla bastant evident que els guetos i els prejudicis racials segueixen existint, a Estats Units i a tot arreu. Aquí un negre i un peruano tindran més dificultats per a trobar casa que un que porti barretina. Ho dic amb coneixement de causa. Per tant, la "raça" dominant que exerceix poder sobre les altres, no és en part responsable -o culpable- de la diferència d'IQs? O més ben dit, de les condicions que possibiliten un IQ més elevat?

D'acord que aquest és un terreny pantanós, però ho veig una possibilitat bastant factible. No seré jo qui negui l'evidència si al final es demostra que efectivament els morenets són més tontos que els rossos de naixement, però de moment m'aferro a l'elevat grau d'incertesa que el mateix estudi reconeix.

PD: Bon viatge vagis on vagis. Esperaré aquí assegut la teva opinió sobre el documental, doncs :)

Joseph T. ha dit...

Fa apenes un hora que arribo a casa després de pendre un grapat de cubates. Ja sap que el vici del bloggerio és més fort que l'alcohol o la son, així que ací estic, lleugerament ebri, amb son, i amb al.legria d'haber trobat el teu post. Com hi ha confiança suposo que no et sabrà greu que t'ompli de lletres els comentaris; l'ebrietat es xerraire, perdona'm.
Només volia presentar-te, perquè se que t'agradarà, al Thomas Sowell ( busca'l a la wikipedia) . Com diria la m'ahuela, aquest economiste nordamericà és negre com una carbonera. És un negre que creu tan en els negres que es un ferm opositor de la discriminació positiva ( affirmative action). Va viure en un barri tan negre que conta que li pareixia impossible que hi hagués persones amb el cabell ros. Va tindre problemes de diners, familiars...etc Va aplegar, però, ben amunt ( ja ho voràs a la wikipèdia)
En una ocasió li van demanar que estudiés els IQ dels de la seva raça. Imaginat si en va rebre de garrotades. Però ho va fer. No diré res més. Et deixo l'enllaç i ja diràs alguna cosa.
http://www.townhall.com/columnists/
column.aspx?UrlTitle=race_and_iq&ns
=ThomasSowell&dt=10/01/2002

Bon nadal.