19.12.07

Vet aquí un gat

Hi ha un final de la història en Fukuyama, és cert, però hi és en la mateixa mesura que hi ha novel·la cavalleresca en el Quixot, afirmacions sense-sentit en el Tractatus de Wittgenstein o linx ibèrics als pirineus; en pretensions, més o menys aconseguides, d'últim i autèntic representant de l'espècie. La història que acaba no és, per tant, aquella amb un final feliç que celebra Fukuyama després de la caiguda del mur de Berlín. No acaba la història per haver arribat al final del seu desplegament sinó per tot el contrari. Si hi ha un final de la història en Fukuyama és precisament perquè ens mostra fins a quin punt és il·lús considerar la història com alguna cosa que pot acabar.
.

1 comentari:

Dessmond ha dit...

Ferran,
He deixat un regalet per a tu en el meu blog. Pots -o no acceptar-lo.
Salut!