17.12.07

Una sola identitat

Una crítica que es fonamenta en l'existència del matís en la identitat personal, com la que es fa al paradigma de Huntington per basar-se en una visió reduccionista del fet cultural i identitari, no hauriem d'oblidar que aquest matís és important també en la crítica. Això és, quan es critica una visió reduccionista, excessivament limitada i tot l'etc que segueix, cal tenir en compte que ho fem en nom d'una visió més realista per més complexa però no per múltiple. El principi d'unicitat de la realitat val arreu, fins i tot quan algú com jo, per molt rar que pugui ser, es reafirma com a jo, com a u. D'aquí que calgui introduir un matís que no em sembla poca cosa al llibre, excel·lent, d'Amartya Sen. La crítica a la fantasia singularista no pot, com fa per exemple al parlar d'identitats globals i locals, basar-se en la defensa d'una idea de la multiplicitat d'identitats. Cal recordar que entre l'esquizofrènia i la complexitat hi ha encara alguna diferència rellevant.
.

2 comentaris:

Jordi Coll ha dit...

Ei Ferran!

Com ha anat amb la italiana? jeje

Una abraçada!

bacus ha dit...

italianes on? em perdo quelcom¿? Entre clentxa i linea ¿?