18.12.07

Sobre la il·lusió del destí

Ara veig el llibre sobre la taula, cap-per-vall, i la contraportada esdevé un misteri. Hi parla Mario Vargas Llosa definint-lo com un "ensayo apasionante, valeroso y polémico (escrito por) uno de los pensadores liberales más lúcidos de nuestro tiempo". I avui que hi estic d'acord em pregunto com li podia semblar que el llibre Assassinat a Amsterdam, d'Ian Buruma, li podia semblar una obra d'art. Anar inflant la bola de l'elogi la pot acabar convertint en una seriosa amenaça. Així les contraportades es faria difícil escollir lectura, i la veritat és que ni de lluny són comparables. Però el misteri real me'l presenta Fernando Savater. "Tener identidad, como bien ha dicho Amartya Sen, es tener la ilusión de un destino". No ho recordava però és cert que el títol inclou la ilusió del destí. Identity and violence: the illusion of destiny. I si he pogut oblidar-ho en tant poc temps és perquè una cosa és que la il·lusió estigui acompanyi el títol i una altra molt diferent és que Amartya Sen presenti com a sinònims la identitat i la il·lusió de destí o, encara, que la il·lusió de destí impresa en portada sigui en alguna mesura, per petita que pogués ser, eco de les pàgines que protegeix. Crec que no ho és com tampoc ho eren els límits de la tolerància al de Buruma. Però arribats a aquest punt em pregunto quina és la naturalesa de la il·lusió que Savater sembla haver-hi trobat. És la il·lusió gens il·lusa d'un nen el dia de reis o nadal, segura que el carbó serà de sucre i els regals molt semblants als llistats? O és, en canvi, la il·lusió del fanàtic religiós, que mor abraçant un fantasma com si l'amor fós correspost? Sigui quina sigui, em resultaria molt difícil trobar-li un lloc al llibre, altíssimament recomanable, d'Amartya Sen.
.

1 comentari:

Enric Tomàs ha dit...

A mi Vargas Llosa no m'agrada ni comparteixo el que diu. Estic amb tu en què les contraportades són massa exagerades (cosa que té cert mèrtir pq sempre fan que el llibre sembli interessant encara que sigui una merda). No obstant, deixem apuntar que el llibre de Buruma que cites està molt bé i és realment molt interessant. Al meu blog, que t'invito a visitar, surt una entrevista que li vaig fer. Salutacions