30.12.07

Sarko i la laïcitat republicana

[Sarkozy] se encara, audacia no le falta, con el pensamiento laico de la República. No para derogarlo, desde luego; le basta con cargarlo de adjetivos y hablar de "laicidad positiva": como todos los de su clase el adjetivo no suma sino resta.


És cert que, com deia Daniel Gamper, "no parece probable, sin embargo, que el bueno de Sarko se plantee una refundación de la República que vaya más allá de considerar que las confesiones religiosas organizadas posean capacidad de interlocución privilegiada". Sense ser una refundació de la República, aquesta capacitat d'interlocució privilegiada (que ja va defensar Sarkozy sent Ministre de l'Interior i es va implicar activament en la creació del Conseil Français du culte musulman) sembla ser una important posada en qüestió del model laic de la República francesa. Segons Timothy Garton Ash, el model laic francès es caracteritza per l'aposta de treure els déus de la plaça pública més que no pas per la defensa d'una plaça pública on creients i no creients hi discuteixin en igualtat de condicions (un model que seria més semblant al que sembla defensar l'ancien premier ministre Jean-Pierre Raffarin). Aquesta primera concepció del laïcisme que presenta Garton Ash és la que François Bayrou ens recorda fonamentada en la necessitat de "donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu". D'aquí que el laïcisme carregui també amb el pes del republicanisme i vagi més enllà d'una recerca de la convivència pacífica entre diferents col·lectius religiosos. Per això és també una aposta per treure els déus de la plaça pública donant-la al Cèsar. I per això les polítiques d'un estat laic no són les de fomentar la creació d'escoles públiques religioses o situar els líders religiosos com a intermediaris privilegiats entre la societat i el govern, sinó recordar-los com a intermediaris entre els fidels i el més enllà. L'aposta per l'estat laic es fonamenta en aquesta separació entre una religió que parla amb fidels sobre el més enllà i un govern que parla amb ciutadans sobre l'ici-maintenant. Cèsar i Déu no miren junts l'horitzó. Ho vam dir amb Amartya Sen fa pocs dies; quan després dels atemptats de Londres, Blair opta per convertir els líders musulmans moderats en interlocutors privilegiats, el que fa és reforçar encara més els vincles religiosos dels ciutadans musulmans portant altre cop la religió a la plaça pública i donant a Déu el que és del Cèsar. Donar als líders religiosos l'status d'interlocutors privilegiats del poder polític és donar-los una responsabilitat que com a religiosos no els pertoca i això, sumat a la creixent vinculació religiosa dels ciutadans que aquesta política fomenta, és l'inici del camí que porta a allò que Gandhi anomenava la "vivisecció de la societat"; el problema que se suposa es vol evitar davant la creixent pluralitat de les nostres societats.
.

1 comentari:

Jacme ha dit...

Adiu,
De la laïcitat "à la française" se n'en podrà escriure qu'en fasem referéncia a l'istòria d'aqueste combat per erradicar l'integrisme catolic de França.
Car es ben aiçò que a matat catares (1229 interdiccion del papa de la Bíblia en occitan), protestants (calvinista e luterians), mai tanben jasenistas... cal se recordar tanben que l'avesque de Lorda a refusat que l'inscripcion en occitan siaguèsse notada sobre l'entrada de la cauna de la Bernadeta de Lorda, e una peticion populara al entorn de la fin del XIXen sègle a capitar d'o far acceptar.
L'integrisme catolic a començat d'èstre tocat per la filosofia dels "Lumières", puèi la revolucion dicha "française" (que asseparava la nacionalitat e la ciutadanetat, èrem subjècte del rei que aviá una administracion basicament catolica, sem devengut ciutadan pendent 3 annadas, puèi lo bonapartisme a capvirat los paradigmes politics per los donar mai pervèrs), puèi la republica a la fin del sègle XIXen a portat l'idèa qu'es estada plaçada en lei en 1905.
S'ataca a aiçò tal que Naboleon Ier zo vòl far es s'atacar als fondaments de la patz en França, cada religion del seu costat e l'Estat podrà se persegre, senon.... L'integrisme serà segurament pas catolic, mas musulman.
Alara, benlèu que mantunes independentistas catalans podràn ne trapar utilitats politicas, mas n'en soi gaire segur, encara mens pels occitanistas politics.
Ben coralament