14.12.07

Sí, no, ns/nc

Com que quan la política irromp en l'àmbit de la filosofia arriba sempre amb una exigència d'allò que els francesos en diuen d'engagement (i que Déu vulgui diferent de l'engagement anglès), està bé que els plantejaments teòrics facilitin la ferragosa tasca d'aixecar-se de la butaca per trepitjar el sempre gèlid terra. D'aquí que sigui d'agraïr trobar principis expressats amb la claredat d'Amartya Sen que, al llibre "Identitat i violència", ens planteja de manera molt clara dues maneres diferenciades d'entendre el multiculturalisme: una que es concentra en la promoció de la diferència com a valor en si i una altra que se centra en la llibertat de raonaments i de presa de decisions, i celebra la diversitat cultural en la mesura en que és escollida amb tanta llibertat com sigui possible per les persones involucrades. I d'aquí en surten dues preguntes a les que és un gran plaer intel·lectual poder respondre ja d'entrada amb monosílabs, com qui camina pel món amb unes còmodes sabatilles d'estar per casa. La primera pregunta és centrada en la manera com són percebudes les persones; han de ser categoritzades en termes de les tradicions heretades o bé s'han d'entendre com a persones amb moltes filiacions i associacions sobre les prioritats de les quals han de triar elles mateixes? Respòn ferrancab: no, sí. Segona pregunta; la imparcialitat del multiculturalisme ha de ser jutjada per la manera en què deixi tranquiles les persones de diferents orígens culturals, o bé per la manera com la seva capacitat de prendre decisions raonades estigui positivament recolzada mitjançant oportunitats socials d'educació i participació en la societat civil i en els processos econòmics del país? Respòn ferrancab: no, sí. Nice and easy.
.