12.12.07

Reconeixement i identitat

Que moltes d'entre les més selectes ments del panorama intel·lectual internacional hagin decidit ensenyar els musulmans a llegir els seus propis textos sagrats, bé sigui per evidenciar-los com a cosa de bàrbars, bé per assenyalar-hi entusiastes les línies pacifistes i tolerants, entra dins l'extesa tendència de no pressuposar en el proïsme ni una gota de la complexitat que en nosaltres s'evidencia clarament i tràgica. És cert que molts es voldrien simples apèndix d'un llinatge, però el fet que aquesta voluntat es mostri sempre conflictiva en la quotidiana impossibilitat de deixar-se dur pel riu demostra fins a quin punt és il·lusoria l'aspirada, per còmoda, simplicitat. Aquests bons pares que agafen el nen musulmà de la maneta i li diuen vine que ara llegirem aquest conte que tant t'agrada junts, i que espera sincerament que el nen l'engui d'una puta vegada, acostuma a passar per alt algunes coses importants. Com a mínim les tres que segueixen. La primera és que, malgrat Huntington i Ben Laden, no hi ha una sola manera de ser musulmà. La segona, que cap home viu només de la seva religió, per molt pietós que sigui. La tercera, que el més musulmà dels musulmans pot sempre dir-se Figo i saltar a una empresa de la competència. Davant aquest oblit, que no és més que l'oblit del subjecte i el caràcter inevitablement complex i dinàmic de la seva identitat, l'activitat política es veu reduïda altre cop, com en les ments marxistes i feministes, a un conflicte de reconeixement i una confrontació d'interessos grupals. Partint d'aquesta visió, ja no és l'individu qui llegeix sinó qui és llegit, difícilment podrà aspirar el nostre àngel salvador a lluitar contra el fanatisme religiós.
.