9.12.07

Progrés

- Ments pel coll, no hi ha sentit pràctic ni res que s'hi assembli- replicà Rasumikhin-. Adquirir el sentit pràctic és difícil, no cau del cel. I nosaltres fa ben bé dos-cents anys que hem desaprès de fer res pràctic... D'idees és possible que no en manquin- digué adreçant-se a Petr Petròvitx-, hi ha bona voluntat, encara que infantívola; d'honradesa, també se'n pot trobar, tot i que els brètols s'han filtrat pertot arreu; però, de sentit pràctic no se'n troba ni per remei! El sentit pràctic avança a pas de tortuga.

-------------------------------------

(...) Reconeixeu- digué Petr Petròvitx esguardant satisfet Zossímov-. Reconeixeu -prosseguí adreçant-se a Rasmuikhin, però ja amb una ombra de to solemnial i de superioritat i una temptació, difícilment resistible, d'afegir: "mon jove amic"-, reconeixeu que hi ha un avenç o, com és corrent de dir, un progrés, si més no, pel que es refereix a la ciència o a les veritats econòmiques...
- Un lloc comú!
- No, no és un lloc comú! Si fins ara, per exemple, hom deia: "estima el proïsme" i jo l'estimava, què resultava d'aquest fet? -prosseguí Petr Petrovitx amb una pressa potser supèrflua-. Resultava que jo partia la capa pel mig per tal de donar-ne la meitat al proïsme i l'un i l'altre quedàvem mig nus, talment com en l'adagi rus: "Si et poses a percaçar diverses llebres d'un cop, no n'atraparàs ni una." La ciència diu: estima't, primer de tot, a tu mateix, car en el món tot està fonamentat en l'interès. Si t'estimes només a tu mateix, fes el teu fet com cal i la capa et resta sencera. La veritat econòmica afegeix que com més nombrosos són els afers particulars ben endegats, i, per dir-ho així, les capes senceres, més sòlides són les bases en què la societat es recolza i millor s'endega la causa comuna. Per tant, en interessar-me exclusivament per mi mateix, m'interesso per tothom i, com a resultat, el proïsme rep una capa una mica més atrotinada, i no pas de les generositats individuals, particulars, sinó com a resultat del progrés general. La idea és simple, però, per dissort, durant molt de temps no ha fet la seva aparició embolcada com estava per l'exaltació i la fantasia; tanmateix, semblava que n'hi hagués prou amb una mica d'esperit per endevinar...

------------------------------------------

- Sabeu el que va respondre el vostre catedràtic a la pregunta de per què fabricava bitllets falsos? Heus ho ací: "Com que tothom s'enriqueix valent-se de procediments diversos, jo volia també enriquir-me com més de pressa millor." No em recordo dels termes exactes; el sentit, però, era aquest: viure a l'esquena d'altri, de pressa, sense trescar! Hom s'acostuma a viure sense esforç propi, a caminar amb caminadors, a trobar el plat a taula. I en sonar l'hora decisiva, cadascú es mostra tal com és.
- Tanmateix, i la moral? I les regles...
- De què us desassossegueu? -interrompé inesperadament Raskòlnikov-. Tot això està d'acord amb la vostra teoria!
- De quin sant està d'acord amb la meva teoria?
- Porteu fins a les darreres conseqüències allò que preconitzàveu fa poc, i resulta que hom pot assassinar...

Fiodor Dostoievski. Crim i Càstig
.