5.12.07

Muravchik contra Werther

Deixo la maleta a mig fer per llegir una entrevista a Muravchik que Sir Luri el d'Ocata, amb un criteri sempre encertat, qualifica d’impressionant.

Johnson: Should democracy be promoted when the likely consequence is the election of Islamists? When you debated Martin Kramer of the Washington Institute you argued for 'democratic universalism' while he took the view that free voting among Arabs only stokes up radicalism. Kramer coined the term 'consensual authoritarianism' to sum up what he thought was the most we could aim for in the Middle East, for now at least. [17] How should democrats deal with what we might term 'the Hamas problem'?

Muravchik: The essential question is whether there are material and psychological forces in place that would prevent Islamists who win an election from making that the last election. It's the same issue that we faced with the Communists. The phrase now widely repeated – 'one man, one vote, one time' – was coined in South Africa in fear at the consequences of an ANC election victory. Well, I am not afraid of Islamists winning an election if there will be another election. We can hypothesise a situation – say in Egypt – where after a long struggle for genuine free elections the Islamists come to govern. But it would be extremely difficult for them to prevent the next election. I am inclined to take more risks in this regards than some people, including Martin Kramer.

Aquest fragment serveix per recordar una cosa que espero no haguéssin oblidat mai: que la llibertat del joc democràtic s'enmarca dins un ordre que queda fora del què les eventuals majories poden potinejar. Aquest marc que defineix l'Imperi de la llei s'estructura per protegir les condicions de possibilitat del democràtic joc d'interessos. Més enllà del cas dels islamistes que comenta Muravchik, la qüestió essencial que ens planteja la formació de qualsevol nova majoria democràtica és, per tant, que aquesta majoria no es pretengui definitiva, que no sigui la última possible. La necessitat que comparteixen la democràcia i el futbol de definir unes regles i un terreny de joc previs al partit ens presenta com a evident que la democràcia liberal, única democràcia propiament dita, no podrà aspirar mai a ser l’entorn de realització del futbolista Zenden (que a cada passada es manifestava objector de consciència davant la tirania de la limitació espaial) o del romàntic Werther de qui ens parla l’amic Alcón acusant-lo, crec que molt injustament i segur que molt a desgrat del seu pare, de ser un "liberal prototip" i que s'allibera fent-se saltar la tapa de la raó. Com bé entenem els entusiastes defensors de la llibertat dels vius, al Parlament ni hi ha lloc per tanta trascendència ni n'hi ha d'haver.
.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Sir Ferrancab, té vostè barra lliure a perpetuïtat en e cafè d'Ocata.