3.12.07

Mort a St. Jaume

"Mort a Venècia" explora com cap altra obra que jo hagi llegit l'abisme que separa aquella diferència que el Govern de la Generalitat no ha sabut o volgut entendre. No moris per amor, resa la propaganda educacional sense entendre que entre morir per amor i matar per amor hi ha, com bé deu haver apreciat el lector intel·lgent, una enorme distància. El professor Gustav Aschenbach, protagonista de l'obra, podria haver matat per amor. Podria si el terrible camí que havia triat, si l'amor, hagués acabat amb la vida del bell Tadzio o la seva familia. Però Tadzio sobreviu l'egoisme estètic que exhibeix Aschanbach i que d'altra banda pressuposem en els artistes prvilegiats. Aschenbach no només mata sinó que mor per amor, Ascehnbach mor protagonista de la propaganda governamental contra el romanticisme. Haguéssin, gent bondadosa i amants de la vida, aconsellat sabiament el jove Werther. No moris per amor, li haguéssin dit. I no deixa de tenir la seva gràcia que un govern on alguns moririen per la pàtria i altres per l'emancipació del proletariat es dediqui a lluitar contra el gripau blau babau que creia ser en realitat res més que un príncep encantat. Gripau que es reivindica lliure cridant, amb Aschenbach, "jo moro pel què em dóna la gana".
.