22.12.07

Homo erectus extinctus

Llegeixo que el sexe masculí podria desaparèixer a causa de la creixent inutilitat del seu principal valedor, el gen Y. La història em recorda una anècdota, de la que desconec absolutament la seva veracitat, que m'havia explicat en moltes i diverses ocasions un amic. Deia que Dalí, el geni ampurdanès, un dia havia fet arribar al seu pare un petit potet amb esperma i una breu nota on hi posava: ja no et dec res. Sempre em va semblar que Dalí havia pecat d'optimista, creient poder saldar el deute de viure amb el plaer d'un breu tocament, però veig que la seva visió ha trobat nous adeptes, convençuts que l'home és una màquina ja incapaç de complir amb la seva principal tasca; la fabricació d'esperma. Ara que l'esperma és objecte de fabricació industrial, sembla que prèn més força que mai la vella preocupació feminista de per què s'havien de quedar el porc sencer quan només en volien una botifarra i que mai fins ara la resposta havia estat tan clarament un rotund per a res. El que no m'acaba de convèncer és el salt de la inutilitat a la desaparició perquè, en definitiva, també aquelles que somriuen llegint una notícia que fa dies em treu la son es troben tràgicament confrontades a la supervivència del més inútil, que es manifesta constantment sigui en forma de pèl axil·lar o en la de company de feina. Entenc que una supervivència comparable a la del queixal del seny és un trist consol pels homes orgullosos de la seva natural dotació sexual i comparteixo per tan miserable forma de vida anunciada, però qui no es consola és perquè no pot.
.