11.12.07

Els valors d'occident?

Potser no seria del tot mala idea deixar de defensar els valors d'Occident. No per deixar de defensar els valors que volem defensar, evidentment, sinó per deixar d'assimilar-los a un occident del que només es poden reconèixer com a fills adoptius. Defensar els valors així dits universals, per tant, implica, i no només implica sinó que exigeix, no fer-ho en nom de la particularitat, de la celebrada particularitat que com a occidental etiquetem a la secció de congelats, sinó fer-ho precisament en nom de l'universal. Valors com els de la llibertat i la democràcia, que si associem a occident perquè és a aquest ampli espai que anomenem occident on aquests han trobat els seus més exitosos defensors, malament fariem de creure que només a occident poden trobar defensors o que només en nom d'occident poden ser defensats.
Seria un enorme error pensar que pel fet que la historia estigui plena d'accidents, la història és, en ella mateixa, un accident. Hi ha guerres, però les guerres escapen als determinismes dialèctics, es presentin aquests en nom de Huntington o de Marx, per ser en realitat apostes i matances de carn i ossos. D'aquí ve aquella vella afirmació que diu que a les guerres hi mor gent. I d'aquí que les guerres no puguin mai ser inserides en l'aparent neutralitat dels deterministes històrics i que no per casualitat els valors universals o d'universalitat puguin no ser universalment defensats.
.