28.12.07

De la Torre, votar, informar-se

Em sembla molt oportuna l'aportació de l'amic De la Torre al comentari que dimecres vaig fer d'un article de Peter Singer titulat "Per què votar?". En el seu article posa sobre la taula un important problema que Singer no contemplava en el seu article com són els efectes de la desinformació ciutadana en la qualitat de les decisions col·lectives. Com que la democràcia representativa disminueix fins a quotes gairebé residuals la vinculació de coses tals com les decisions col·lectives i les eleccions, en el sentit que el votant l'únic que decideix és qui ha de decidir, el grau d'informació que aquest tingui de les qüestions tècniques de la democràcia serà menys important com més gran sigui l'acord que respecte aquests qüestions existeixi entre els polítics. Seguint l'exemple del comerç internacional que posa el Jordi, si els polítics coincidíssin en el simple diagnòstic de funcionament del comerç internacional, el grau d'informació que els electors tinguéssin sobre aquest assumpte no seria potencialment perjudicial pel bon funcionament de l'economia perquè no seria susceptible d'incidir en les decisions polítiques que es prenguéssin en relació a aquesta qüestió. La informació del ciutadà és, per tant, especialment rellevant quan la discusió política se centri en el diagnòstic de la veritat més que no pas en els projectes que sobre ella poden ser construïts, com acostuma a passar.
Diu el Jordi que "de fet, l'abstenció pot ser una benedicció si qui es queda a casa està encara menys informat que qui vota". Cal tenir en compte que l'optimització de les decisions col·lectives no és l'únic problema que es planteja la democràcia i és per això que Peter Singer, en el seu article, no es preocupava tant de la qualitat de les decisions que poguéssin prendre els ciutadans com del fet que aquestes decisions fóssin preses pel més gran nombre possible de ciutadans. Pressuposar que l'abstenció dels menys informats pot ser beneficiosa per la qualitat de les decisions preses oblida que en la naturalesa mateixa de la democràcia hi ha la preocupació per evitar que una minoria decideixi aleatoriament sobre els afers que afecten el conjunt de la societat. I aquest problema és fins i tot més important, i aquest és un punt realment problemàtic, que la seva eficacia real. És possible que la proposta del vot obligatori de Singer resulti antipàtica a aquells que creiem que l'individu ha de ser lliure fins i tot de desentendre's dels afers públics en la mesura en que coincideixin voluntat i possibilitat, però em sembla important tenir en compte que no anava encaminada a la millora de les decisions polítiques sinó a la millora de la seva representativitat i legitimitat. Crec que de la millor democràcia hem d'esperar-ne les millors i més legitimades decisions i, per tant, aquesta democràcia serà més forta com més alta i més informada sigui la participació ciutadana.
.

4 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Arran de la línia que vols reseguir amb el teu post, t'he de dir que en un conegut setmanari d'informació del meu poble aquest divendres s'hi ha publicat la carta d'una ciutadana que es queixava de que "tots" els partits "no fan res" (cap, ni un, ni al govern, ni a l'oposició, ni fora de l'Ajuntament!).
Totes les opinions són respectables, però si no vols mel, no t'acostis al paner. Aquesta bona senyora de ben segur que no fot ni pal a l'aigua en cap associació ni partit polític. Si no, no s'entén com no pot veure el que "sí" fan els partits. Una altra qüestió és que el que es faci estigui millor o pitjor pels seus interessos. Però crec que aquest ja és un altre assumpte.
I si aquest grau de pensament és com un virus d'estómac, la democràcia, efectivament, fa aigues per tots costats...

Dessmond ha dit...

Vols dir que l'enllaç que dones és el que volíes posar?. No acabo de veure l'aportació de'n De la Torre. I t'asseguro que ara són hores en les quals com a molt faig el tast d'una copeta de cava. Només una!. I encara no l'he fet.

ferrancab ha dit...

Ara sí, perdó.

Pedra Lletraferida ha dit...

En el meu comentari hi manquen unes línies, que són les següents. Disculpes!:

La conclussió de la senyora que va escriure la carta al setmanari va ser que, vist tot plegat, ja feia uns quants comicis que no anava a les urnes a votar.