21.12.07

Blair i l'islam

Després dels atemptats del 7 de Juliol del 2005 a Londres, el Primer Ministre britànic, Tony Blair, va fer una crida a la “veritable i moderada veu de l’islam” en oposició a la dels fanàtics religiosos. Malgrat aquesta crida es formulés amb una intenció especialment digna d’elogi considerant-la en el seu context històric, Blair sembla caure en el mateix error teòric que els fanàtics contra els que es pretén protegir. Al buscar una veritable i moderada veu de l’islam, no només es dóna per suposat que aquesta veu existeixi i que sigui al mateix temps veritablement islàmica i moderada sinó que el fet de trobar-la serà motiu suficient per acabar amb el fanatisme religiós. Aquest posicionament no només sembla afectat per un excessiu optimisme respecte el contingut literal dels textos sagrats (en contrast amb posicionaments com els d’Ayaan Hirsi Ali, per exemple, que només espera trobar odi i conflicte en els textos sagrats dels musulmans) sinó que limitant-se al que podriem considerar un debat teològic en tant que encaminat al descobriment de les veritables essències de la religió, es basa en una visió singularista de la identitat dels ciutadans musulmans. L’error d’aquesta mirada singularista no és només de diagnòstic, sinó que fàcilment es pot reflectir en polítiques inadequades de cara a aconseguir propòsits tals com la convivència pacífica o la vertabració política d’una societat plural.
.