24.11.07

Un patriota

A la pel·lícula “Il Padrino” hi trobo les paraules del patriota; Crec en Amèrica, Amèrica va fer la meva fortuna. En boca d'un italià el perquè causal s'escriu sol. I en aquest moment la importància de diferenciar entre un patriota i un nacionalista se'm torna a presentar com a urgent. Recordo que una de les coses que més gràcia em va fer quan vaig llegir el “Manifest al servei del personalisme” d’Emmanuel Mounier és quan deia que el pare i la mare estimen de maneres diferents. La mare estima de manera incondicionada, crec recordar que deia Mounier, mentre que l’estima del pare depèn sempre de l’actuació del fill. Recordat això, em sembla que a casa dels Peris són personalistes. Una cosa semblant però de pujada és el què passa amb l'amor patriòtic i el nacionalista. El patriota, com el pare, estima condicionadament i no creuria en una Amèrica que l'hagués deixat sense fortuna. El nacionalista, en canvi i segurament perquè la nació és etimologicament inseparable dels dolors del part, estima incondicionadament; és, literalment, un romàntic. D’aquí venen; de Herder, de Fichte, de Schelling i del Deutschland Deutschland über alles, un Deutschland Deutschland per sobre de tot plegat i, sobretot, per sobre de qui això recita. D’aquí que el que separa el patriota del nacionalista sigui molt més que un saltet en l'eix de les ordenades. El nacionalista és dona i, paradoxalment, es dóna preguntant-se què pot fer per Amèrica. El patriota es pregunta si Amèrica pot fer o ha fet alguna cosa per ell i per això el valor d’Amèrica, d’Amèrica depèn. Així cal resar-ho fins que arribi el dia del funeral dels eixos (identitari i social) perquè els patriotes només poden tenir una possible ocupació política.
.