14.11.07

Revolució i mercat

Cap al 1970 la imatge va ocupar el seu lloc en la iconografia de l'art pop al costat de Marilyn Monroe i James Dean. Es va completar així la seva transició de símbol de la revolució violenta a emblema del cool dels seixanta, i el che va esdevenir més Lennon que Lenin des de llavors.

Sean O'hagan

Christ! you know it ain´t easy
You know how hard it can be
The way things are going
They´re going to crucify me

John Lennon. The Balad of John and Yoko

Surto de l’exposició Che, revolució i mercat, gairebé del tot convençut que l'èxit de l'acte revolucionari es jutja a les botigues turístiques i que, per tant, que l'exposició estigui allotjada a les Rambles no deixa de ser un gran encert de l'organització. L'invencible poder del capital té molt a veure amb aquesta autoritat judicial, efectivament, però com que el mercat d'ètica no n'entén, molt més pes hi té la naturalesa de l’acte revolucionari, pura estètica on la reivindicació moral és mer edulcorant; per fer més digerible l'esquitx de les bales cal endolcir-lo. Així es jutja de forma molt més favorable l'èxit de la revolució cubana a les parades de samarretes de la 5a Avda. (on la revolució presenta el seu autèntic rostre), que als carrers de l'Havana. I de la mateixa manera que l’asceta cristià evidencia el seu èxit davant un llistat de best-sellers històrics, no és estrany que a moltes de les obres exposades la barba exerceixi de pont entre el Che i Crist. Un pont molt més llarg que el que es construeix amb el citat John Lennon, que com a bon esteta i a diferència de Crist i Sòcrates, també va convertir la seva mort en culminació artística més que en principi ètic.
.