6.11.07

Refugiats

Alain de Puzilhac, president del canal internacional France 24, afirmava a LV que "la televisió occidental ha de parlar en àrab". És una afirmació que, per tranquilitat dels defensors d'Occident, es fonamenta en arguments purament econòmics; parlar amb el client en el seu mateix idioma forma part d'una intel·ligentíssima estratègia comercial. Però és una afirmació que ens porta, a la vegada, als límits més llunyans i, per tant, fonamentals, del marc del diàleg. Per molt bona voluntat que hi posem, per molt tolerants i oberts que siguem i per molt que haguem desmitificat la llengua, sense un llenguatge compartit amb el tolerat no hi ha possibilitat de diàleg. Que el mateix monsieur de Puzilhac presenti com a objectiu de cara el 2010 emetre 24h al dia en anglès, francès, àrab i espanyol ens recorda la llunyania de la profetitzada caiguda de la Torre de Babel, per inútil. Sigui més o menys propera la catàstrofe arquitectònica en qüestió, hagi d'arribar abans o al mateix temps de la desparició de l'espècie humana, el camí que pugui quedar per fer no amaga el ja recorregut, que és impossible no veure per poc que girem la mirada. És un autèntic abisme el què ens separa d'aquells grecs que, entre l'amor a la llei i el rebuig als bàrbars, es donaven a la cicuta per oblidar les penes. O què lluny queda aquell Refugiat de Stefan Zweig, rus perdut en un poble estranger que va preferir nedar cap a la mort que viure en el sol·lipsisme lingüístic.
.

1 comentari:

pelblocgros ha dit...

Sempre és el feble qui aprèn la llengua del poderós (a part d'uns quants rarets que estudiem per gust).
Alguns ens volen convèncer que hem de tenir por de l'Islam i del món àrab, cosa que implica reconèixer que són poderosos.
En Puzilhac no sembla anar per aquí. Però no entenc si pensa que són poderosos perquè són molts consumidors o si pensa com a excolonitzador paternalista.
(Per cert, té nom occità, oi?)