28.11.07

Pensament lliure

Genial ironia la de l'amic De la Torre qualificant d'exemple de pensament lliure les historietes de la senyoreta Bianca. És curiós que sense confondre el jugar a futbol amb l'empat a 2 final tendim, en canvi, a reduïr la llibertat de pensament a la possible radicalitat de les conclusions que, suposem o concedim, se'n deriven. Entenc que l'ensurt del pare en saber que la filla havia començat a deixar-se penetrar pel mercat laboral devia ser molt proper al parricidi freudià, però la llibertat del pensament no es posa de manifest en l'obtenció d'unes conclusions contràries a les establertes per l'autoritat paterna sinó en la llibertat del procés mateix. Un pensament que és, fonamentalment, un pensar contra l'establert no es limita a la contradicció del políticament correcte. I potser aquí caldria fer un incís per preguntar-se en quina mesura l'èxit d'aquest blog no demostra que, en realitat, l'aposta de la monja és, a hores d'ara, un atac molt més radical a l'ordre imperant que la narració il·lustrada dels més variats encontres sexuals.

Remarcavem la conveniència d'un pensament en permanent conflicte amb la convenció i el tabú recordant, al mateix temps, que en aquest conflicte no s'esgota el pensament. El pensament ha de tenir una dosi de masoquisme encara més gran que de parricidi. Això és; pensar no ha de ser només un adolescent pensar contra els altres sinó un madur pensar contra un mateix. D'aquí que el pensament lliure sigui, en tant que lliure, una putada o, com diria Sartre molt més educadament, una condemna. Un perill, en definitiva, quan l'ordre establert és el teu propi ordre. Una putada per la prostituta, per qui això de pensar contra ella mateixa podria acabar sent un molt mal negoci.
.