15.11.07

Mass media, Mass freedom

Hi ha la creença que només en una societat emancipada, de persones amb gran capacitat crítica i maduresa intel·lectual, que no miren Gran Hermano ni es deixen enganyar per la pèrfida propaganda política i consumista, seria possible portar la gran bellesa del liberalisme teòric a la bruta existència política sense que la societat ens caigui com una tova de vaca. Malgrat Adorno no concedís el benefici de la llibertat liberal ni tansols en el cas d'una societat d'íntegres adults, la crítica a la indústria cultural que omple moltes i excel·lents pàgines de Dialèctica de la il·lustració i de Minima Moralia es fonamenta en aquesta mateixa idea. Convençut que el creixent poder dels mitjans de comunicació portaria a una homogeneïtzació de la societat, Adorno, entre molts d'altres, oblidava que la fragmentació de l'autoritat i el foment de la competència és, també fora de l'àmbit empresarial, condició necessaria per l'emancipació del ciutadà (autèntic subjecte de l'emancipació ciutadana). Que no s'aprèn a ser crític més que per confrontació de discursos incompatibles i que aquest és un dels pilars de la sortida del mite. Que la veritat no és una mentida acceptada per falta d'oposició sinó resultat del xoc entre moltes mentides. I més opcions de construcció discursiva fan la societat no només més lliure sinó necessariament més crítica. Potser no caldria recordar aquí el paper revolucionari d'Internet, on tot és mentida fins que es demostri el contrari, i els crítics que lamenten la dissolució del principi d'autoritat en el que pretenen, encara, fonamentar la veritat. En paraules de Gianni Vattimo; si pel fet de multiplicar-se les imatges del món perdem, com s'acostuma a dir, el "sentit de la realitat", potser aquesta no sigui, després de tot, una gran pèrdua.
.