4.11.07

La simpàtica paradoxa de la democràcia interna

La democràcia interna, com recordava Félix Ovejero a El País, té els seus límits en aquelles postures que posin en perill la supervivència de l'estructura. Com qualsevol altra democràcia, de fet. Però té la seva gràcia que, a més de limitada, la democràcia interna sigui la còmoda llar d'una paradoxa que no voldriem veure campant alegrement lluny de la fèrria estructura partidista. Com posen de manifest el cas d'aquella senyoreta del PSOE aragonès i de la sempre molt més elegant Monsterrat Nebrera, la democràcia interna és tant democràtica que admet fins i tot el camí de baixada, possibilitant que no només siguin els membres del partits qui ratifiquin els seus líders sinó que els líders puguin ratificar els membres del seu partit.
.