2.11.07

La marca de la dignitat

Gairebé tan poc probable com que una pilota reboti sense pèrdua de velocitat és que un heroi i la tragèdia que el justifica apareixin al mateix temps. Però és precisament per extraordinaria que la possible coincidència i la mossegada de l'home al gos són noticiables. I malgrat ser heroi, coses del mercat, surt una mica més car, això és més o menys el que està passant a Veneçuela amb el cas de Fabiola Colmenares, una actriu que ha perdut la feina per haver-se manifestat contra la reforma constitucional impulsada per Hugo Chàvez. Seves són aquestes declaracions:

Sobre l’autèntica dignitat:
por defender la libertad de expresión, me señalan como los nazis marcaron una vez a los judíos, y sólo por querer expresar mis pensamientos; bienvenida la marca porque es la marca de la dignidad
Sobre l’autèntic patriotisme:
Me quitan un personaje, me quitan un papel, estoy desempleada, pero me dan el rol más importante de mi vida, el rol de una venezolana, una artista, comprometida, libre y digna con su país. Esta patria reclama que sus hijos luchen por su Constitución. No me callarán por un puesto de trabajo. Tengo ofertas del extranjero pero me quedo en Venezuela aunque sea vendiendo tortas
Perdonin que em posi una mica tontorrón, però a ella i a tots els que malauradament són candidats a convertir-se en autèntics herois, protagonistes d'una veritable tragèdia, dedico aquests versos de Mayakovsky que temps enrera vaig trobar passejant pels carrers d’Ocata:
La primera noche ellos se acercan y cogen una flor de nuestro jardín,
y no decimos nada...
La segunda noche, ya no se esconden y pisan las flores,
matan nuestro perro y no decimos nada...
Hasta que un día el más frágil de ellos
entra sólo en nuestra casa,
nos roba la luna, y conociendo nuestro miedo
nos arranca la voz de la garganta.
Y porque no dijimos nada
...ya no podemos decir nada

4 comentaris:

Nausicaa ha dit...

I què és dignitat? Com decidim què és digne i què no ho és? On hi ha la frontera entre una cosa digna i una indigna?
Recorrent de nou al nostra vell amic el DLC, "dignitat" és el "respecte que mereix algú". Crec que no soluciona gairebé res. Hauríem de buscar "respecte", ara? Em sembla que el respecte bàsicament l'ha de tenir cadascú per a si mateix. És així com s'acaba amb la indignitat. És divertit veure tota aquesta gent que veu girar la seva vida en funció de si és respectada o digna; no nego que l'actitud dels altres vers un individu l'afecti, però algú que es preocupa constantment de mirar si els altres el respecten o no és segurament de les persones més indignes, però aquesta indignitat prové de la falta de respecte que es té ell mateix.
Rellegint-m'ho, no sé si m'explico o si embolico encara més la troca...
Petons!

Gregorio Luri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gregorio Luri ha dit...

Respecte al que planteja Nausicaa: Si no se'ns fa immediatament evident qui mereix respecte i qui no, llavors, no tenim un problema semàntic, sinó de salut col·lectiva, una pandèmia. Aquesta confusió és mostra l'electroencefalograma pla d'una cultura que ha deixat de creure en ella mateixa i no té res a ensenyar als demés.

Gregorio Luri ha dit...

Respecta a Maiakovski, crec que t'agradarà
aquest video