29.11.07

Educació en llibertat

L'educació liberal és l'antídot a la cultura de masses, als efectes corrosius de la cultura de masses, a la seva tendència inherent a no produir res més que "especialistes sense esperit o perspicàcia i sibarites sense cor". L'educació liberal és l'escala a través de la qual intentem ascendir dela democràcia de masses a la democràcia en el seu sentit original. L'educació liberal és la temptativa necessaria per fundar una aristocràcia en el sí de la societat democràtica de masses. L'educació liberal recorda la grandesa humana a aquells membres de la democràcia de masses que tenen orelles per sentir.

Hem d'enfrontar-nos a la nostra extraordinària situació, creada per la necessitat d'intentar ésser més que atents i dòcils oients, concretament, jutges, encara que no essent prou competents per ser-ho. Pel que em sembla, la causa d'aquesta situació és que hem perdut tota tradició d'autoritat en la que podem confiar, hem perdut el nómos que ens guia amb autoritat, perquè els nostres mestres més immediats i els mestres dels nostres mestres creien en la possibilitat d'una societat simplement racional. Cada un de nosaltres aquí és empès a trobar els seus rumbs amb els seus propis poders, siguin com puguin ser de defectuosos aquests.

Leo Strauss. Què és l'educació liberal?


Llegint l'article de Leo Strauss titulat "Què és l'educació liberal" he recordat un text que vaig escriure fa pocs dies. El vaig titular Mass Media, Mass Freedom, i en aquest articulet venia a dir que l'educació en una democràcia liberal és fonamentalment una educació en llibertat i no, en canvi, una educació per a la llibertat. Per això, com diu Strauss, "l'educació liberal no pot ser simplement adoctrinament". Pel ciutadà democràtic la llibertat no és més que l'entorn de la seva vida política i ho és, principalment, perquè és considerat com a ciutadà i, per tant, com a subjecte de drets, en la mesura en que se'l condidera responsable dels seus actes. Una educació que aspiri, com diu Strauss, a ser "l'escala a través de la qual intentem ascendir de la democràcia de masses a la democràcia en el seu sentit original" no pot, sense oblidar el suport que necessita l'escala, ser una educació al marge de la societat. No es pot pretendre que l'educació tingui un paper prèvi a la ciutadania de la massa per, un cop complerta la seva tasca, inserir-la en una societat cada cop més crítica, lliure i democràtica. Com evidencia "la manca d'una tradició d'autoritat en la que podem confiar, d'un nómos que ens guia amb autoritat", la llibertat del subjecte a educar es pressuposa. Aquest s'educa en un espai de llibertat, de permanent conflicte entre valors i discursos i, a falta d'un moment de puresa prèvi a la seva inserció en la societat de la democràcia de masses, és educat pels mass media des de pràcticament el moment del seu naixement fins pocs minuts abans de la seva mort. L'educació ha de tenir clar, per tant, que la formació del caràcter i el criteri necessaris per ascendir a aquesta democràcia ideal i la "temptativa de fundar una aristocràcia en el sí de la societat de masses", només es poden realitzar a l'interior de la propia societat de masses, dins la democràcia dels mass media, i que l'aristocràcia de la societat de masses no necessita d'un món sense Gran Hermano ni Diario de Patricia per posar-se de manifest sinó que només mentre és alternativa en conflicte amb aquests productes l'aristocràcia és lliure i democràtica.
.

1 comentari:

Mikel ha dit...

que el sistema d´educació actual no funciona esta mes que clar , pero perdo per la meva ignorancia pero no conec cap pais que apliqui una educació liberal a les seves escoles , n´hi ha algun?