18.11.07

Due tipi de fascisti

Aquest matí, no sé on, he llegit aquesta cita (de Flaiano?); in Italia ci sono due tipi di fascisti, gli fasciti e gli antifascisti. De seguida m'ha recordat el meu periple italià i l'envejable simplicitat dels posicionaments polítics dels meus companys. Autoproclamant-se feixistes o comunistes no tenien tants problemes per discutir sobrepolítica com per fer-ho sobre futbol, on els odis eren més vius i la comprensió de l'error d'altri resultava impossible. Sempre és més difícil posar en dubte les propies conviccions sobre els temes importants. Però la frase m'ha revingut com paella de menú quan he vist els incidents que joves antifeixistes han protagonitzat a la Pl.Catalunya de Barcelona. Ha sigut quan mirava com alguns joves antifeixistes agredien uns mossos d'esquadra. Aquí l'essència del feixisme, m'he dit; la negació de la individualitat. No només de l'enemic; també el feixista es vol poesia. I en aquesta negació es fonamenta la idea d'un etern xoc dialèctic com a motor de la historia. Tan l'obra de Marx com la del Llibertí ho ensenyen molt bé. Jo no sóc jo més que com a obrer, capitalista, home o dona; policia o manifestant. I com a tal actuo, parlo, penso i menjo. I això em retorna un altre record, de l'època on la incipient intuició d'una responsabilitat social em va portar a dues o tres manifestacions. Literalment, i ho dic com a desgreuge; jo no cridava, ho juro. Però tampoc es pot dir que els meus companys -així ens diem entre manifestats- ho féssin. És curiós com funcionen aquestes coses. N'hi ha un que crida i la resta fa d'eco. Però podem dir que cridava la massa, únic subjecte autònom allà present. En aquest record la massa avança afirmant, categòrica, que "la policia tortura i assassina" quan un polícia que per allà patrulla respòn innocentment amb un "jo no" gairebé impossible de sentir estant a la banda del bé. En aquest record hi ha també tot el que l'antifeixista espera de la policia; un mínim d'educació i de saber estar. Si jo ja no sóc jo, si jo he renunciat a parlar com a jo, si he delegat el meu jo en la mass, si m'he delegat, ve a cridar l'agressor, és obscè que vostè em parli en primera persona.
.