11.11.07

Del porno a la política

A risc de tornar-me monotemàtic segueixo amb el porno. I segueixo amb el porno perquè estic mirant un reportatge que emet Tve2 sobre la indústria del sexe i no sé quines coses més on hi surten prostitutes i actrius demanant als clients i actors que les tractin com alguna cosa més que com a objectes sexuals. Fins i tot n'hi ha una que ha demanat que la mirin com mirarien la seva germana o la seva mare. S'ha qualificat d'hipòcrites els espectadors que no voldrien una nòvia o una filla que es dediqués a aquestes nobles ocupacions. Però coses tan barates poques vegades són interessants i el que aquí em sembla rellevant són les crítiques al porno perquè determina la nostra sexualitat. És cert; evidentment cert. Com cert és que no tota determinació és perversió i com és cert que no sóc capaç d'imaginar un acte sexual entre humans plenament natural, lliure o indeterminat. Només és anecdòtic que alguns crítics ho siguin en nom del cristianisme i critiquin amagant el plaer que els proporciona el seu ascetisme i com a anècdota ho comento.
Alguns crítics de la democràcia liberal fan servir un argument gairebé idèntic als citats respecte la industria del sexe. Malgrat acceptar com a vàlid el lògic paral·lelisme que s'estableix entre la relació del client i el venedor amb la que existeix entre el polític i els seus votants, es mostren en canvi molt més preocupats per l'aparició de novetats en les promeses electorals que en el mercat de l'electrònica. I ho fan atemorits per la influència que els canvis en el discurs polític pot tenir en les preferències del votant. Influència convertida en manipulació suposo que per l'oblit de la inexistència d'un substrat lliure i pur que pugui ser corromput i manipulat. En realitat, res més sensat per acomplir les promeses electorals que adaptar la voluntat del ciutadà a les capacitats del polític, i supos que donada aquesta premisa el fracàs del polític diu molt poc a favor de la seva habilitat propagandística. Dit això la qüestió ve sola; si no hi ha possibilitat de prendre una posició natural respecte la candidatura com no hi és repecte el sexe, com posar límits al relativisme? Com posicionar-se en favor de Rajoy o de que juguin amb el teu anus? També en la resposta se'ns trepitgen els dos móns; el més probable és que només es tracti de triar seguint els dictats del teu entrecuix.
.