16.11.07

Del bilingüisme i la nacionalització de les misèries

Com a nacionalista, patriota o simple enamorat del pa amb tomàquet, no puc evitar que se m'escapi un somriure sota el nas cada cop que em diuen que l'espanyol és una llengua forastera. M'ho diuen a mi, que començo cada nit amb un buenas noches.
.

2 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

No hi ha llengües forasteres, sinó parlants forasters en certes llengües: per exemple la gran majoria dels estudiants d'ESO a Catalunya son una mica estrangers en totes les seves llengües.

Pedra Lletraferida ha dit...

Potser anant un xic més enllà de les fronteres que els pocasoltes dels humans dibuixem en tots els àmbits, un servidor és fill de mare inmigrant. A casa sempre hem parlat en català i castellà per un igual, semse cap tipus de problema. M'han titllat de "xarnego" més d'un i més de dos cops, però la vida segueix igual. Vaig llegir un dia no sé on que Catalunya, com la resta del món, és terra de pas, i cada día ho és més, per la creixent globalització i per la rapidesa de les comunicacions. Si posem finestres al bosc -si més no a l'humà- anem de cap a l'avern...

Salutacions cordials.