12.11.07

Be water my "amigo"

D'entremig l'enfrontament a tres bandes, pare del ja històric "¡por qué no te callas!" reial, en sobresurten unes paraules de Zapatero que bé podrien ser la clau de la seva intera dottrina della scienza política. "Las formas dan el ser a las cosas". Importantíssim aquest "ésser" passat pel caritatiu sedàs de la socialdemocràcia, que el repateix de la mateixa manera com ho fa amb la riquesa. Però sobretot la preeminència de la forma, que del "Talante" fins la Z, passant per l'Aliança de Civilitzacions, ha marcat l'agenda política del President Espanyol. Quan l'entramat ideològic deixa al descobert un buit que impossibilitava l'acció, la buida forma apareix per tapar les seves vergonyes a l'estil del pentinat d'Anasagasti. I de la mateixa que s'esdevé amb excusa de l'euskal cabellera, sobre l'ocult es construeix tota una mitologia que converteix en gran estadista ZP com d'altra banda es volen convertir els silencis de Montilla en senyal d'intel·ligència. A favor d'una aposta formalista de la política hi juga el terreny de joc, el màrketing que acompanya el democràtic mercat de vots. En contra, com sempre, hi ha la realitat. Que la caiguda d'ulls que acompanyen unes disculpes puguin desviar la mirada dels ciutadans dels esborancs a terra ferma és el màxim al que pot aspirar una política que considera que les formes dónen el seu ésser a les coses. I és així que les enquestes guien l'acció de l'executiu, que veu en el plàcid lliscar del rierol la metàfora del bon govern.
-