7.10.07

Visca la terra?!

El llibre "Progresa adecuadamente" de Xavier Pericay comença amb una carta al seu pare que mereix ser llegida. A la carta, però, hi ha dos pilars fonamentals per l'argumentació que segueix que crec que han de ser discutits. El primer sosté la concepció de la llengua com a element de comunicació i ve a dir que, per tant, catalán o castellano tanto monta, monta tanto. Que l'afirmació sigui certa perquè la llengua serveix, efectivament, per comunicar-se, no amaga que no és tota la veritat que podem dir sobre el llenguatge i, sobretot, que no és tot el que podem dir sobre la nostra relació amb les diferents llengües on es posa de manifest. No és fals, però és poc. Massa poc per justificar sigui el tanto monta com el monta tanto.
Sobre el segon pilar s'aguanta la idea de que la llengua no és propietat d'un territori sinó d'uns ciutadans. L'evidència de que no hi ha roques ni plantes que parlin català no fa, però, menys absurd el creure que la llengua d'un Estat o nació depèn només d'eventuals majories socio-lingüístiques i en aquest sentit la diferència entre el bilingüisme i el monolingüisme seria gairebé negliglible en relació a la discriminació lingüística per deixar fora de l'àmbit públic la gran majoria de llengües dels ciutadans. Un exemple senzill; és Montilla qui aprèn català i no els catalans qui aprenem el que sigui que parli Montilla. No sóc gaire partidari de defensar el valor intrínsec i gratuït de les llengues i encara menys de fer-ho apel·lant al típic argument en defensa de la veritat que cada una afirma resevar-se en exclusiva. Morin, per tant, les llengues mentre no sigui a cop de fusell. Tornant a la llengua del país, i per molt respectuós i neutral que volguem l'Estat en aquest sentit, no cal oblidar la necessitat que tenen les institucions, com tots, d'una llengua per funcionar. Posats a rebaixar la poesia, per tant, posats a acceptar que la llengua del país és la llengua de les seves institucions i no la de les seves cols, sembla que com a mínim tenim una bona manera de fugir definitivament d'aquesta estupidesa del Visca la terra! i del seu eco.
.

1 comentari:

Dessmond ha dit...

Avui na Pilar Rahola també fa un lúcid article sobre la llengua (http://paper.avui.cat/article/dialeg/101605/catala/idioma/inutil.html). De tan demencial, fa bó l'estupidesa del Visca la terra. Perquè les institucions catalanes arriben al punt de suïcidi lingüístic amb una esperpèntica cara de satisfacció.