8.10.07

Racaille




Aquest és un breu fragment de l'entrevista que El Periódico va fer al filòsof André Glucksmann poc després que Sarkozy guanyés les eleccions franceses:

- Però, a veure si m'hi entenc: ¿vostè segueix sent d'esquerres?
- (Rialles) Sí, per descomptat. Per això vaig votar el candidat més a l'esquerra cosa que no vol dir que sigui d'esquerres.

Quan sento parlar de la necessitat que té Catalunya d'un líder polític de la talla de Nicolas Sarkozy sempre em ve al cap aquesta resposta de Glucksmann. Ara me n'adono que últimament he mentit molt i he de fer un breu parèntesi per demanar perdó. Quan Glucksmann va rebre el premi de la Fundació Catalunya Oberta alguns em van demanar què pensava del filòsof francès. Com que no el conec gaire i per por de fer el ridícul vaig decidir fer el que s'acostuma a fer en aquests casos; fugir d'estudi i parlar de mi. Vaig dir que sempre retorno a Nietzsche, que sempre retorno a Plató o, per fer-ho actual, a John Gray, Fukuyama, Lipovetski, Sartori, Dahrendorf... però que mai a Glucksmann. Doncs resulta que és mentida. Retorno a Glucksmann sempre que Sarkozy retorna a la política catalana i ho faig sempre per aquesta resposta. No voldria ser més papista que el papa, així que entenguin que el que escric jo sóc jo qui ho escriu i no pas Glucksmann, però aquesta resposta em dóna una explicació que m'esclareix els motius de la victoria de Sarkozy. Quan algú és capaç de fer coincidir el vot de gent d'esquerra i de gent de dreta és perquè té algún valor que sobrepassa aquesta escisió unidimensional de l'espectre polític. Si Sarkozy tenia França com a discurs és segurament perquè va saber posar de part seva la tripleta republicana del "liberté, égalité et fraternité". La polèmica de la "racaille" em serveix per explicar-ho. Quan Sarkozy utilitza aquesta paraula trenca amb els esquemes de la tolerància francesa que condemna els immigrant a ser immigrants dins un barri d'immigrants perquè la República és tant tolerant que els accepta miserables com són. Quan Sarkozy diu en un barri d'immigrants que els alliberarà d'aquesta "racaille" retorna els immigrants a la seva condició de ciutadans francesos, a la seva condició de membres autònoms i responsables de la societat. Quan Sarkozy diu "racaille" no diu que netejarà França dels immigrants, com va voler llegir la nostra premsa i bona part de la premsa francesa, quan diu "racaille" Sarkozy està dient als immigrants que els alliberarà de la gentussa amb qui conviuen, d'aquells que han matat a sang freda i a trets a un nen d'onze anys mentre rentava el cotxe del seu pare. Amb aquesta afirmació Sarkozy trenca amb la idea de que l'immigrant és part indestriable d'una massa uniforme, una idea que bé poden haver interioritzat els propis immigrants i que bé pot estar darrera de la crema ritual de cotxes; trenca amb aquesta enganxifosa i condemnada solidaritat per posar l'immigrant sol davant la societat, per recuperar la idea de la responsabilitat individual i presentar el ciutadà, per tant, com a lliure i igual als altres ciutadans. La solidaritat que completa el trident segurament no sigui més que els seus efectes col·laterals. Res a veure, per tant, amb el discurs racista de Le Pen i molt, en canvi, amb allò que Albert Camus va deixar escrit a La Peste; "si l'on mettait toute cette racaille en prison les hônnetes gens pourraient respirer".
El discurs de Sarkozy és un discurs de retorn a l'espai compartit dels francesos, a les seves mateixes referències morals, als seus valors comuns. Em temo que una gesta d'aquest nivell sigui impossible en la política catalana.
.

7 comentaris:

Joseph T. ha dit...

Deixa'm aplaudir.
Sí, no hi ha res més antiracista que cridar "racaille" a qui ho és, siga negre o blanc. El racisme paternalista del que parla Hirshi Ali, si no erro. I que, com bé dius, impideix actuar per a lliberar al inmigrants de la delincuència. Torno: Molt bon post, Ferrancab.

pelblocgros ha dit...

No, no!
Aplaudir aquest post, no!
Mai no s'ha d'admirar, i molt menys adular, un polític, encara que sigui de lluny i no li haguem vist els defectes. Valors comuns? Gesta? Compte, compte, compte!
I contraposar Camus a Le Pen... buf. No sé si era gaire demòcrata Camus, em sembla que més aviat "facho" que diuen per allà.
(Molt bon escriptor, això sí)

vagalume ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
vagalume ha dit...

Igualment em sembla massa fàcil identificar (si realment això és el que pretenia Sarkozy, i ara tu) la "racaille" amb els delinqüents comuns que pertorben la ciutadania dels "bons" immigrants. La crema de cotxes va ser abans que res un fenomen fantasma, sobre el qual poca gent, ni tan sols la majoria dels que hi varen participar, sabrien concretar a què s'atenia.
Els anomenats immigrants ciutadans deuen ser els que gaudeixen d'ocupació laboral i que, en certa manera, viuen acomodats donant l'esquena o intentant oblidar o desmarcant-se dels que encara no poden sentir-se dins del sistema.

I no crec que això sigui per falta de ganes o desídia. Al contrari. Crec que es deu a la no materialització d'unes promeses i ideals esbombats per una societat blindada a la qual és difícil de penetrar, encara més si vius a l'extra-extraradi de París. En aquest cas l'ús de la violència representa un acte de reivindicació i notorietat política, sense ideologia, de pura ràbia i impotència.
És més fàcil criminalitzar aquests individus sense rostre per a guanyar-te vots de gent satisfeta que no pas afrontar un problema que al meu entendre supera el camp d'acció de qualsevol polític, encara que sigui president de la Gran i Il·lustrada República Francesa.

ferrancab ha dit...

Vagalume, el que dic en l'article sobre Sarkozy i la "racaille" és precisament que no acusa els immigrants de l'extraradi de París de "racaille" per acontentar els francesos satisfets sinó que acusa uns immigrants de l'extraradi de París de "racaille" per acontentar els altres immigrants de l'extraradi. Aquesta era la base de l'article.
Gràcies pel comentari

vagalume ha dit...

Sí, i pel que em sembla tu hi estàs d'acord (si no, disculpa perquè aleshores ja no comprenc res), però dintre del mateix extrarradi hi ha els immigrants ciutadans o "satisfets", als quals es dirigeix Sarkozy i que participen de la vida pública, i els marginats desesperats, que volen i no polen. La paraula "racaille" em sembla de mal gust, perquè és despectiva, generalitza, amaga i evita un problema molt profund que va més enllà d'unes simples eleccions.

Gràcies a tu per permetre'm discrepar ;)

ferrancab ha dit...

Faltaria més!

Bé, quan Sarkozy va fer servir la paraula "racaille" és perquè una veina de la Banlieue l'havia utilitzat abans per referir-se a aquests assasins. Li va demanar què pensava fer amb aquesta "racaille" i ell va respondre el que es veu al video. Estic d'acord que el terme "racaille" és despectiu, però estic molt a favor de dir nazis als nazis i etc. No crec que generalitzi ni que servís per amagar i evitar un problema com el de la integració dels immigrants sinó tot el contrari. En fi, pots veure una explicació de la historia de la paraulota aquí:

http://youtube.com/
watch?v=lbR7WE33I7s

Gràcies again. Sempre serà benvinguda la discrepància.