26.10.07

Pensament anàrquic

La exhortación al ejercicio de la honradez intelectual la mayoria de las veces termina en el sabotaje de las ideas. Su sentido está en acostumbrar al escritor a detallar de modo explícito todos los pasos que le han llevado a una afirmación suya para así hacer a cada lector capaz de repetir el mismo proceso y, si es posible -en la actividad académica-, duplicarlo.

Th. W. Adorno. Minima Moralia

Al programa del Canal 33 "l'Hora del lector", Quin Monzó i Enrique Vila-Matas presentaven les seves noves creacions en societat. En un moment de l'entrevista els somrients progenitors han coincidit a destacar que quan comencen a escriure, sigui un conte o una novel·la no, saben mai quin és el camí que ha de seguir i cap a quin final avança. Així són pares dels seus personatges. Monzó ha dit que si sapigués com havia d'acabar el seu conte enlloc d'escriure'l li semblaria més divertit anar a mirar la televisió. Encara que sovint no es noti tinc tendència a tornar sempre a casa, i veient el programa pensava si una escriptura filosòfica que pretengui fer justícia a l'anàrquic esdevenir del pensament és igualment lícita que la narrativa. Si és honest un pensament que no endreci el text sinó que es deixi guiar per la lògica interna que el text imposa i si aquest procedir, aquest deixar-se fer, pot ser orígen d'una filosofia valuosa. Sé, perquè ho he sentit un munt de vegades, que no s'ha de llegir un llibre de la filosofia com si fós una novel·la o un conte. El que no sé és fins a quin punt es pot escriure autèntica filosofia deixant-se portar per l'anarquia del pensament, que només és autèntic quan és anàrquic.
.

5 comentaris:

lola ha dit...

També em va cridar l'atenció, això d'en Monzó i en Vila-Matas, perquè m'hi vaig veure reflectida (la manera més poderosa de què alguna cosa et cridi l'atenció).

Per a mi, la part més odiosa de la filosofia ha estat aquest resseguir totes les passes, ordenadament, sistemàticament. De seguida em vaig adonar, que l'havia cagat, que allò meu era literari. Així, que he anat pels textos dels filòsofs com si fos una geganta passejant per un àrid paisatge, a la recerca, d'ací d'allà, de flors autòctones, magnífiques, solitàries... Quan he hagut d'escriure sobre filosofia, és a dir, fer comentaris sobre filòsofs, m'ha passat igual que en literatura, o va sorgint (amb una certa originalitat, ni que sigui en la manera d'expressar una idea) i m'ho passo pipa, o plego. Vull creure que els filòsofs també s'ho passen la mar de bé, però en tinc els meus dubtes, a vegades, que això passi.

Lola

Gregorio Luri ha dit...

Per algun lloc diu Kant que no troba cap diferència entre un mal de queixals i un problema metafísic. Potser si, però com que jo no sóc gaire kantià, no tic aquesta experiència.
Parlo conscientment d'experiència, perquè no crec que la filosofia s'hi trobi en altre lloc que en l'experiència del pensament actiu. Per altra part, si som autènticament amics del saber i no solament del ja sabut, mai no podrem predir cap a on ens conduirà l'experiencia activa del pensar.

vagalume ha dit...

D'acord, però sí que hi ha algun referent que acompanya o al qual tendeix el filòsof -que per tant el diferencia del "deixar-se anar" complet de l'escriptor de ficció-, a saber, la cerca específica d'un coneixement prèviament ocult, la coherència lògica amb el que es porta escrit fins al moment present, etc. Si no, enlloc de filosofia seria temptativa.
La diferència entre literatura i filosofia ja sol ser sovint bastant difosa. Justament el trets que podria distingir la primera de la segona són les seves motivacions/aspiracions i maneres de procedir respectives.

(Corrent el risc de semblar monotemàtic), el terme "anàrquic" potser sí que es refereix a l'esdevenir espontani, però l'anarquia -política- no ha de ser "per se" descontrolada o atzarosa i la majoria de les persones que la sostenen tenen present uns objectius molt clars.

Gregorio Luri ha dit...

Diu Vagalume: "Si no, en lloc de filosofia seria temptativa"
Perquè aquest "en lloc de"?
NO és la filosofia des del seu començament la temptativa de substituir la opinió per la veritat?
I no continuem en el mateix projecte?

vagalume ha dit...

I tant que sí, però HI HA un projecte. Potser m'he expressat malament.

Em referia a que la literatura o la ficció és la temptativa lliure d'expressar l'ombra, i per tant pot permetre's el luxe de deixar-se anar i axecar a volar a mercè del vent, mentre que la filosofia, tot i ser també una temptativa, pretén descobrir el veritable sentit d'aquesta ombra i veure-li el rostre, es fixa un rumb, un propòsit, i per tal d'acostar-s'hi s'ha de servir, crec, d'un cert mètode, o si es vol, d'una coherència interna que no sobrevé escrivint sense reflexionar-hi abans o alhora.