24.10.07

Oh! Europa

Seré tan breve como pueda; no espero pintar el cuadro mediante la acomulación de detalles, sino mediante la colocación del énfasis donde creo que corresponde

Robertson Davies. El quinto en discordia

Sobre la conferència de George Steiner n'he llegit que, entre altres coses, se'l critica per pessimista. No estic segur de si el pessimisme, en general, és conseqüència d'una mirada forçosament parcial i centrada en el negatiu del món o del toc de color que posem en qualsevol mirada, però entenc perfectament que davant Europa algú pugui mostrar-se pessimista. Té poca predicació, sobretot entre els que no volem una política mitològicament més carregada de l'imprescindible, el debat sobre els valors que han de constituir la identitat d'Europa i que cal que defensi, però el cert és que la realitat imposa les seves definicions i més valdria començar a dir si és així com la volem o no. "Si no t'afanyes i fas saber a la vida el què vols, la vida s'encarregarà d'ensenyar-te ben aviat el que aconseguiràs" (R. Davies). La vida europea ens està ensenyant clarament el que podem aconseguir. I, en el que sembla una paradoxa, ens està ensenyant que si el rebuig del debat identitari s'ecostuma a plantejar en la possibilitat que calgui retallar la realitat per encabir-la en el model definit (el prêt-à-porter és sovint tràgic), la falta de debat identitari a Europa ha aconseguit demostrar que la identitat, si no la fas te la fan. I així, amb aquest covard laissez-faire disfressat de tolerància, estem permetent que gent com Hirsi Ali o Redeker quedin fora del model que la covarda i infantil manca de personalitat europea es deixa fer. Ells, que defensen precisament el que hauria de ser patrimoni comú de tots els europeus;

Europa va ser el bressol de la tradició de les llums i dels valors occidentals assegurant la llibertat d'expressió i el dret d'un individu a triar la seva vida. El segle XX ha demostrat la fragilitat d'aquests principis. Després d'alguns anys, es troben amenaçats altre cop per grups extremistes musulmans que sota covertura de la tolerància ens inciten a les pitjors renuncies.

Traducció casolana d'un fragment del manifest Pour Hirsi Ali

Agraïments
.

1 comentari:

vagalume ha dit...

I el diner. Steiner també posava èmfasi en el diner. Que sembla que avui la veritat i el color depenen d'on surten els diners. I tots hi perdem el cul al derrere.

Hirsi Ali la primera. No va marxar perquè no hi cabia sinó perquè no se la volia. Per estafadora. I perquè les veritats neocons sempre semblen més apetitoses quan t'ingressen un taló de set xifres al banc.